dijous, 13 d’octubre del 2011

EL PODER

Da las gracias por tus cinco sentidos: por tus ojos que ven, por tus oidos que oyen, por tu boca que saborea, por tu nariz que huele y por tu piel que siente. Da gracias por tus piernas que andan, por tus manos que utilizas para hacer cualquier cosa, por tu voz que te permite expresarte y comunicarte con los demás. Da gracias por tu increible sistema inmunitario que te mantiene sano o te cura y po ...r todos los órganos que mantienen impecablemente tu cuerpo para que puedas vivir. Da gracias por la magnificencia de tu mente humana que ningún sistema informático del mundo puede igualar. Todo tu cuerpo es el mayor laboratorio del planeta y no hay nada que pueda ni tan sólo parecerse a esta maravilla. ¡Eres un milagro!

dimecres, 21 d’abril del 2010

ADEU BITXO, ESTIMAT AMIC.

Avui, amb un gran dolor, amb el cor encongit i havent esgotat tots els miracles que podien fer-lo viure, hem hagut de sacrificar al Bitxo, el nostre estimadissim gat.
Ja feia molts dies que estava malalt i hem anat intentant mantenir-lo en vida o curar-lo, però no ha set possible.
He passat les seves tres últimes hores estirada al seu costat, vigilant que estes tranquil i no patis massa, fins que ha arrivat la Gemma, només ella el podia acompanyar i sostenir en els seus últims moments, i així ho ha fet. Hem plorat moltissim, li debem a aquest bitxo nostre tants bons moments.... l'estimavem tant, que crec que ens costarà fer-nos a l'idea que ja no es a casa, amb nosaltres, deixa un buit inmens.
Potser algú pot pensar "si només es un gat", per nosaltres no era així, era un membre més de la nostre familia, i la seva perdua ens ha trasbalsat moltissim.
Li dedicaré una estrella amb el seu nom, i cada dia el buscaré al cel, on segur que ell m'espera.
Li dedico aquesta cançó, a "mi dulce corazón"

dimecres, 24 de març del 2010

EL MEU DESTÍ

Si alguna vegada ens mostressin com serem i com viurem d'aqui a 10 anys o si hi serem o no, no ens ho creuriem. a nosaltres ens sembla que el camí l'anem construïnt nosaltres mateixos, i la veritat es que també tenim raó, nosaltres prenem les decisions i decidim que volem i que no volem.

No tenim mai en compte, que potser aquest camí ja està marcat des d'el moment en que naixem, per una cosa que és diu destí.

Jo estic entre dues aigues, sempre lluito perquè les coses surtin com jo voldria, però no sempre ho aconsegueixo. Llavors veig que no era acertat el que jo volia, que el camí m'ha portat a un destí molt millor.

Tot aixó us ho explico perquè els que em seguiu des de fa temps, heu llegit tots els meus moments bons, els dolents i fins i tot els desesperats.

Avui vull compartir amb vosaltres un dels més feliços, ja tinc la incapacitat laboral absoluta i permanent i aixó m'ajuda moltissim, encara que segueixi malalta, tinc la tranquilitat que puc viure dignament i tot aixó sense haver de demanar res a ningú.

Ha estat un temps llarg, i dur, però puc dir com en Juli Cesar "Veni vidi vici".

A vèncer m'han ajudat unes quantes persones, els meus amics, amb els seus ànims sempre incondicionals, la meva familia que potser patia més que jo, però que m'animava, a uns bons metges i bons professionals, que vàren saber veure com era la meva malaltia i com m'afectava i em vàren donar ànims des d'el primer dia, i per últim al meu advocat, que em va inspirar confiança des d'el primer dia que el vaig coneixer, i jo vaig pensar que en mans d'un bon professional com aquest, estava salvada, i va fer una tria perfecte dels papers que havia de presentar i els que no.
No sempre surt bé, però en el meu cas vaig confiar plenament en ell i va sortir perfecte. Us donaré les seves dades per si algú ho necessita:

JORDI VINARDELL ARBULO
TELEF. 93 302 78 38
MAIL: jvinardell@icab.cat

Per tot aixó us parlo del destí, jo crec que el meu destí era arrivar on soc ara, però jo mai m'havia plantejat que seria així, jo buscava altres camins, i no van funcionar, en canvi algú (una amiga) em va mostrar el camí correcte i vaig vencer, arrivant al destí que jo volia.

dissabte, 20 de març del 2010

GRÀCIES AMIGA

Avui he rebut un mail de la meva amiga de l'ànima, la que es preocupa per mi, la que em consola quan ho necessito i sempre te les paraules encertades per fer-me sentir millor.

Jo se que els tria i sempre troba l'acertat per mi, quan passo un mal moment.

Aquesta setmana l'he passat malament, i avui especialment estava altre cop a punt de rendir-me, i deixar aquesta merda de malaltia m'anés consumint. Però no, obro el correu i em trobo aquest maravellos pema de'n Mario Benedetti, la meva amiga està precupada per mi i ha sabut fer-me arrivar tot el que jo necessitava en aquest moment, sap quan tinc mals moments i altre cop ha acertat.

La part que em precupava i no depenia de mi, ja la tinc, i ara només queda posar-hi tot de la meva part, per sentirme tant bé com si no estés malalta, i penso fer-ho, necessitaré una mica d'ajuda de la familia i dels amics i d'un parell de bones professionals que estàran tenint cura de mi constantment.

Que més vull?, ara ja ho tinc tot, bé, potser una espatlla on arrepenjar-me al final del dia...

NO TE RINDAS

No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,
Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo.
No te rindas que la vida es eso,
Continuar el viaje,
Perseguir tus sueños,
Destrabar el tiempo,
Correr los escombros,
Y destapar el cielo.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se esconda,
Y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma
Aún hay vida en tus sueños.
Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo
Porque lo has querido y porque te quiero
Porque existe el vino y el amor, es cierto.
Porque no hay heridas que no cure el tiempo.
Abrir las puertas,
Quitar los cerrojos,
Abandonar las murallas que te protegieron,
Vivir la vida y aceptar el reto,
Recuperar la risa,
Ensayar un canto,
Bajar la guardia y extender las manos
Desplegar las alas
E intentar de nuevo,
Celebrar la vida y retomar los cielos.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños
Porque cada día es un comienzo nuevo,
Porque esta es la hora y el mejor momento.
Porque no estás solo, porque yo te quiero.

Mario Benedetti.

divendres, 19 de març del 2010

DIA DEL PARE

Sempre recordo al meu pare, però avui especialment i mel imagino rient, feliç, tal com era ell, optimista, positiu,i les imatges dolentes van desapareixent molt de mica en mica.
Un blg que ha fet la Marta, la meva filla, m'he fet veure altre cop la part bona de la meva vida al seu costat.
Gràcies Marta.
Aquesta cançó la dedico al meu pare, la trobo preciosa.

dimecres, 10 de març del 2010

TUPERJOIA


Aquest cap de setmana, concretament el divendres a les 5 de la tarde, la meva filla ha montat un tuperjoia, o sigui, ensenyarà tot el que fà, es podra mirar, tocar, probar, i si es vol comprar.

Si esteu interessats en assistir-hi li confirmeu a la Marta tel 620443491 i us dirà on es fa la trobada.

Per cert, per si no ho saveu, la meva filla es joiera i gemmologa, per tant veureu autentiques maravelles com aquestes:





dissabte, 19 de desembre del 2009

FELIÇ NADAL

Us desitjo que passeu uns dies de festa molt feliços, i com podeu, veure al meu desitg, s'hi afageig el meu gatet.
Perdoneu els meus dies d'absència, no tinc prou forces per fer-ho tot com abans, però no podia deixar passar el Nadal sense enviar-hos una abraçada molt forta.


Una abraçada per Nadal
Una abraçada d'amor i pau
Una abraçada d'amistat
Una abraçada de bon grat
Una abraçada a tots
Per Nadal.