Maiteoms

EL PODER

2011-10-13T20:41:00.001+01:00

Da las gracias por tus cinco sentidos: por tus ojos que ven, por tus oidos que oyen, por tu boca que saborea, por tu nariz que huele y por tu piel que siente. Da gracias por tus piernas que andan, por tus manos que utilizas para hacer cualquier cosa, por tu voz que te permite expresarte y comunicarte con los demás. Da gracias por tu increible sistema inmunitario que te mantiene sano o te cura y po ...r todos los órganos que mantienen impecablemente tu cuerpo para que puedas vivir. Da gracias por la magnificencia de tu mente humana que ningún sistema informático del mundo puede igualar. Todo tu cuerpo es el mayor laboratorio del planeta y no hay nada que pueda ni tan sólo parecerse a esta maravilla. ¡Eres un milagro!

ADEU BITXO, ESTIMAT AMIC.

2010-04-21T19:53:00.006+01:00

Avui, amb un gran dolor, amb el cor encongit i havent esgotat tots els miracles que podien fer-lo viure, hem hagut de sacrificar al Bitxo, el nostre estimadissim gat.
Ja feia molts dies que estava malalt i hem anat intentant mantenir-lo en vida o curar-lo, però no ha set possible.
He passat les seves tres últimes hores estirada al seu costat, vigilant que estes tranquil i no patis massa, fins que ha arrivat la Gemma, només ella el podia acompanyar i sostenir en els seus últims moments, i així ho ha fet. Hem plorat moltissim, li debem a aquest bitxo nostre tants bons moments.... l'estimavem tant, que crec que ens costarà fer-nos a l'idea que ja no es a casa, amb nosaltres, deixa un buit inmens.
Potser algú pot pensar "si només es un gat", per nosaltres no era així, era un membre més de la nostre familia, i la seva perdua ens ha trasbalsat moltissim.
Li dedicaré una estrella amb el seu nom, i cada dia el buscaré al cel, on segur que ell m'espera.
Li dedico aquesta cançó, a "mi dulce corazón"

EL MEU DESTÍ

2010-03-24T10:08:00.002+01:00

Si alguna vegada ens mostressin com serem i com viurem d'aqui a 10 anys o si hi serem o no, no ens ho creuriem. a nosaltres ens sembla que el camí l'anem construïnt nosaltres mateixos, i la veritat es que també tenim raó, nosaltres prenem les decisions i decidim que volem i que no volem.

No tenim mai en compte, que potser aquest camí ja està marcat des d'el moment en que naixem, per una cosa que és diu destí.

Jo estic entre dues aigues, sempre lluito perquè les coses surtin com jo voldria, però no sempre ho aconsegueixo. Llavors veig que no era acertat el que jo volia, que el camí m'ha portat a un destí molt millor.

Tot aixó us ho explico perquè els que em seguiu des de fa temps, heu llegit tots els meus moments bons, els dolents i fins i tot els desesperats.

Avui vull compartir amb vosaltres un dels més feliços, ja tinc la incapacitat laboral absoluta i permanent i aixó m'ajuda moltissim, encara que segueixi malalta, tinc la tranquilitat que puc viure dignament i tot aixó sense haver de demanar res a ningú.

Ha estat un temps llarg, i dur, però puc dir com en Juli Cesar "Veni vidi vici".

A vèncer m'han ajudat unes quantes persones, els meus amics, amb els seus ànims sempre incondicionals, la meva familia que potser patia més que jo, però que m'animava, a uns bons metges i bons professionals, que vàren saber veure com era la meva malaltia i com m'afectava i em vàren donar ànims des d'el primer dia, i per últim al meu advocat, que em va inspirar confiança des d'el primer dia que el vaig coneixer, i jo vaig pensar que en mans d'un bon professional com aquest, estava salvada, i va fer una tria perfecte dels papers que havia de presentar i els que no.
No sempre surt bé, però en el meu cas vaig confiar plenament en ell i va sortir perfecte. Us donaré les seves dades per si algú ho necessita:

JORDI VINARDELL ARBULO
TELEF. 93 302 78 38
MAIL: jvinardell@icab.cat

Per tot aixó us parlo del destí, jo crec que el meu destí era arrivar on soc ara, però jo mai m'havia plantejat que seria així, jo buscava altres camins, i no van funcionar, en canvi algú (una amiga) em va mostrar el camí correcte i vaig vencer, arrivant al destí que jo volia.

GRÀCIES AMIGA

2010-03-20T23:07:00.002+01:00

Avui he rebut un mail de la meva amiga de l'ànima, la que es preocupa per mi, la que em consola quan ho necessito i sempre te les paraules encertades per fer-me sentir millor.

Jo se que els tria i sempre troba l'acertat per mi, quan passo un mal moment.

Aquesta setmana l'he passat malament, i avui especialment estava altre cop a punt de rendir-me, i deixar aquesta merda de malaltia m'anés consumint. Però no, obro el correu i em trobo aquest maravellos pema de'n Mario Benedetti, la meva amiga està precupada per mi i ha sabut fer-me arrivar tot el que jo necessitava en aquest moment, sap quan tinc mals moments i altre cop ha acertat.

La part que em precupava i no depenia de mi, ja la tinc, i ara només queda posar-hi tot de la meva part, per sentirme tant bé com si no estés malalta, i penso fer-ho, necessitaré una mica d'ajuda de la familia i dels amics i d'un parell de bones professionals que estàran tenint cura de mi constantment.

Que més vull?, ara ja ho tinc tot, bé, potser una espatlla on arrepenjar-me al final del dia...

NO TE RINDAS

No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,
Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo.
No te rindas que la vida es eso,
Continuar el viaje,
Perseguir tus sueños,
Destrabar el tiempo,
Correr los escombros,
Y destapar el cielo.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se esconda,
Y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma
Aún hay vida en tus sueños.
Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo
Porque lo has querido y porque te quiero
Porque existe el vino y el amor, es cierto.
Porque no hay heridas que no cure el tiempo.
Abrir las puertas,
Quitar los cerrojos,
Abandonar las murallas que te protegieron,
Vivir la vida y aceptar el reto,
Recuperar la risa,
Ensayar un canto,
Bajar la guardia y extender las manos
Desplegar las alas
E intentar de nuevo,
Celebrar la vida y retomar los cielos.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños
Porque cada día es un comienzo nuevo,
Porque esta es la hora y el mejor momento.
Porque no estás solo, porque yo te quiero.

Mario Benedetti.

DIA DEL PARE

2010-03-19T11:12:00.002+01:00

Sempre recordo al meu pare, però avui especialment i mel imagino rient, feliç, tal com era ell, optimista, positiu,i les imatges dolentes van desapareixent molt de mica en mica.
Un blg que ha fet la Marta, la meva filla, m'he fet veure altre cop la part bona de la meva vida al seu costat.
Gràcies Marta.
Aquesta cançó la dedico al meu pare, la trobo preciosa.

TUPERJOIA

2010-03-10T19:28:00.009+01:00

Aquest cap de setmana, concretament el divendres a les 5 de la tarde, la meva filla ha montat un tuperjoia, o sigui, ensenyarà tot el que fà, es podra mirar, tocar, probar, i si es vol comprar.

Si esteu interessats en assistir-hi li confirmeu a la Marta tel 620443491 i us dirà on es fa la trobada.

Per cert, per si no ho saveu, la meva filla es joiera i gemmologa, per tant veureu autentiques maravelles com aquestes:

FELIÇ NADAL

2009-12-19T12:10:00.003+01:00

Us desitjo que passeu uns dies de festa molt feliços, i com podeu, veure al meu desitg, s'hi afageig el meu gatet.
Perdoneu els meus dies d'absència, no tinc prou forces per fer-ho tot com abans, però no podia deixar passar el Nadal sense enviar-hos una abraçada molt forta.

Una abraçada per Nadal
Una abraçada d'amor i pau
Una abraçada d'amistat
Una abraçada de bon grat
Una abraçada a tots
Per Nadal.

QUE ARRIVA EL FRED

2009-10-24T18:19:00.013+01:00

En aquest bloc, us vull mostrar unes quantes peces que te a la venda la meva filla Gemma al seu blog.
Ja veieu que tinc dues filles que son artistes fins el moll de l'os.
La gemma es molt aficcionada a fer punt, i té moltes coses fetes a més d'abrigar els colls, les cames i les mans de tota la familia. Ara ha pensat que potser la seva aficció es pot convertir en uns ingressos extres.
Ara encara hi te poquetes coses penjades al bloc, però en té moltes més de fetes que encara no ha tingut temps de penjar, ja veureu, ja, fa marevelles.
Aqui us deixo una petita mostra.

MARAVELLOSA OFELIA

2009-10-22T20:59:00.008+01:00

Aqui en aquest bloc, us vull mostrar una petita part de l'ultima col·lecció de joies de la meva filla, inspirada en un inmens penjoll que va fer per presentar a un concurs.

Aquella maravella no podia quedar-se només en una peça d'exposició, per aixó la Marta, n'ha fet una extensa col·lecció.

Podeu mirar i admirar tant les joies com la joiera, a més del precios poema dedicat a la maravellosa Ofelia.

OFELIA

I
En las aguas profundas que acunan las estrellas,
blanca y cándida, Ofelia flota como un gran lirio,
flota tan lentamente, recostada en sus velos...
cuando tocan a muerte en el bosque lejano.

Hace ya miles de años que la pálida Ofelia
pasa, fantasma blanco por el gran río negro;
más de mil años ya que su suave locura
murmura su tonada en el aire nocturno.

El viento, cual corola, sus senos acaricia
y despliega, acunado, su velamen azul;
los sauces temblorosos lloran contra sus hombros
y por su frente en sueños, la espadaña se pliega.

Los rizados nenúfares suspiran a su lado,
mientras ella despierta, en el dormido aliso,
un nido del que surge un mínimo temblor...
y un canto, en oros, cae del cielo misterioso.

II
¡Oh tristísima Ofelia, bella como la nieve,
muerta cuando eras niña, llevada por el río!
Y es que los fríos vientos que caen de Noruega
te habían susurrado la adusta libertad.

Y es que un arcano soplo, al blandir tu melena,
en tu mente traspuesta metió voces extrañas;
y es que tu corazón escuchaba el lamento
de la Naturaleza –son de árboles y noches.

Y es que la voz del mar, como inmenso jadeo
rompió tu corazón manso y tierno de niña;
y es que un día de abril, un bello infante pálido,
un loco miserioso, a tus pies se sentó.

Cielo, Amor, Libertad: ¡qué sueño, oh pobre Loca! .
Te fundías en él como nieve en el fuego;
tus visiones, enormes, ahogaban tu palabra.
–Y el terrible Infinito espantó tu ojo azul.

III
Y el poeta nos dice que en la noche estrellada
vienes a recoger las flores que cortaste ,
y que ha visto en el agua, recostada en sus velos,
a la cándida Ofelia flotar, como un gran lis.

- Arthur Rimbaud -

A la venta a la meva botiga Etsy des d'avui!! ;-)

INTERIORITZACIÓ

2009-10-19T07:20:00.003+01:00

Segurament us haureu preguntat més d'un cop, com es que la Maite, que a vegades escrivia 2 0 3 blogs al dia, ara no escriu res?, almenys aixó espero, que em trobeu a faltar, em fa sentir bé saber que tinc amics, encara que siguin virtuals, i que trobin a faltar els meus escrits.

Bé, us ho explico.

Fa bastant temps que estic passant una mena de negació, no em trobo bé, no vull escriure, tinc mal de cap, ufff. quina mandra rumiar.

PROU!!!!!

No la vull més aquesta situació, però ara hauré de treballar molt interiorment per aconseguir un estat de pau, de posotivitat i al final també de felicitat.

Potser que encara estigui absent un temps, em costarà una mica remontar la meva actitud negativa, però des d'aquest mateix moment us prometo que hi estic treballant, i molt.

Si ara escribis qualsevol cosa, seria dolenta, negativa, no em faria cap bé ni a mi ni als que ho llegiu, bé tot aixó apart de les noticies, exposicions, o mostres que us vaig posant de la meva filla MSO joies.

Fins aviat amics, aniré posant alguna coseta impersonal, de tant en tant, i quan estigui bé, ja ho notareu, ja veureu que torno a ser ma Maite que tots coneixeu.

GOUTE DE TERRE - PARIS

2009-09-24T10:41:00.005+01:00

Avui vull fer un petit homenatge a la meva filla Marta "MSO joies".

La veritat és que aqui agrada, però la majoria de les vendes les ha de fer a l'estranger, sobretot a Estats Units.

Doncs es veu que no ha passat desapercebuda i ha agradat moltissim a una galetía de PARIS, "Goute de terre" i ara hi té les seves joies exposades, a mi m'omple d'orgull, sobretot perquè ella fa molts anys que està lluitant per aconseguir ser reconeguda i apreciada pel seu treball.

Es una gran artista, no només fent joies, en qualsevol tipus d'art, dibuixos, esmalts, pintura,en fí, que no hi ha res que es pugui fer amb artesanalment que se li resisteixi, te un gran talent, i a més des de petita ja pintava murals a les parets de casa, ho porta a la sang.

Aqui teniu el que explica ella al seu blog.

El divendres passat van inaugurar a París la Galeria “Goutte de Terre” on entre escultures, fotografies i ceràmica hi podreu trobar les meves joies!!! Per mi és tot un honor compartir l’espai amb la Lunaticart i Lilarubyking, que també hi tenen les seves joies a la venda. Un espai increïble, moltes gràcies!!

LA FLAUTA MÀGICA

2009-08-25T20:36:00.002+01:00

Avui, no se dir per quin motiu, he tingut ganes d'escoltar altre cop algunes de les cançons d'aquesta opera maravellosa que ens va deixar Mozart.

En directe l'he vist 2 vegades, i no se si tindria paraules per expresar les emocions que em va transmetre aquesta maravellosa música (perquè no vaig entendre res del que deien), imagineu si a més de la música els hagues entés, bueno, ja seria la maravella multiplicada per dos.

Bé passo d'enrrollar-me i us poso les meves dues arees preferides. La primera és l'aparicio de'n Papageno, amb la seva flauta màgica. Quin personatge tant fantàstic en Papageno, oi?.

Aquesta és la meva preferida, "La Reina de la nit", quina maravella....

NO TE RINDAS

2009-08-20T10:41:00.003+01:00

Una amiga que sap que estic passant mals moments, m'ha enviat aquest poema tant bonic d'en Mario Benedetti.

L'he llegit i rellegit i el trobo precios, jo segueixo amb la moral una mica baixa, però que t'enviin un poema, o és igual, una abraçada virtual, un bona nit t'estimo, un bon dia que tal estas avui?, ja fa que et sentis recordada, estimada, i l'estat d'ànim puja bastant.

Es bonic dir a les persones que les estimes, que estas al seu costat, que no es rendeixin.

Gràcies amiga, jo també t'estimo.

NO TE RINDAS

No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,
Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo.
No te rindas que la vida es eso,
Continuar el viaje,
Perseguir tus sueños,
Destrabar el tiempo,
Correr los escombros,
Y destapar el cielo.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se esconda,
Y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma
Aún hay vida en tus sueños.
Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo
Porque lo has querido y porque te quiero
Porque existe el vino y el amor, es cierto.
Porque no hay heridas que no cure el tiempo.
Abrir las puertas,
Quitar los cerrojos,
Abandonar las murallas que te protegieron,
Vivir la vida y aceptar el reto,
Recuperar la risa,
Ensayar un canto,
Bajar la guardia y extender las manos
Desplegar las alas
E intentar de nuevo,
Celebrar la vida y retomar los cielos.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños
Porque cada día es un comienzo nuevo,
Porque esta es la hora y el mejor momento.
Porque no estás solo, porque yo te quiero.

Mario Benedetti

SI FOS UNA DESPEDIDA.....POTSER US DIRIA AIXÓ

2009-08-03T11:54:00.002+01:00

Si per un instant, jo pensés que només em queda un troçet petit de vida, aprofitaria el temps tant com pugues.

Deixaria encara més al descobert el meu cos i la meva ànima.

He apres que només tinc dret a mirar a algú cap avall si l'he d'ajudar a aixexar-se.

He apres que no és pot prejutjar a ningú pel seu aspecte, ni per la primera impresió que tens, dins de cada persona hi ha un mon de coses que val la pena descobrir.

He apres a dir sempre el que sento, encara que a vegades aixó em porta problemes.

He a pres a fer sempre el que jo penso, al cap i a la fí, jo soc el meu millor amic.

El més important que he aprés, es a abraçar cada dia a les persones que estimo i a no donar per fet que ells ja saven que els estimo, no sempre ho saben, per tant jo els ho dic sempre que els tinc a prop, moltes vegades.

Per si no hi ha un demà i no tinc oportunitat, m'agradaria dir-vos a tots els meus estimats, que seria feliç si us tinc a tots a prop meu i fer-vos veure quan us estimo i quan us necessito i tractar-vos molt bé, i dir-vos sempre les paraules màgiques: HO SENTO, PERDONA'M, SIUSPLAU, GRÀCIES.

Us dic tot aixó, només per si no ho saveu, ara ja sé que he despullat la meva ànima i us la he lliurat completament a vosaltres, sense dubtes, sense secrets.

Només em queda una altre cosa per dir-vos, el moment es ARA es AVUI, no deixeu mai res per demà, demà podria ser massa tard.

Les meves cançons de l'estiu ( unes quantes)

2009-07-30T09:42:00.004+01:00

Com cada estiu, m'agrada buscar cançons que a mi m'agradin i fer un blog perquè vosaltres en trieu una. Aquest any, de moment n'he posat 4, jo ja tinc la meva tria feta, però m'agradaria que vosaltres diguessiu la vostre.

TV3 Casal Rock ( Només per veure aquests avis tant feliços, ja val la pena)

ROSANA - LLegaremos a tiempo - Com desitjo que sigui veritat.....La Rosana és una de les meves cantautores preferides.

ROSARIO FLORES - No Dudaria - Perquè ella és una artista de cap a peus, per mi una de les grans, i també perquè aquesta cançó del seu germà era una de les meves preferides.

RUSSIAN RED - Cigarettes- Només l'heu d'escoltar, el primer cop que la vaig sentir se'm va posar la pell de gallina, m'encanta.

Ara us toca a vosaltres, a veure quina trieu.

UNA MICA MÉS DE MI

2009-07-26T16:51:00.004+01:00

Avui al blog d'una amiga he trobat aquest questionari i m'ha fet gràcia fer-lo, així ,com que t'obliga a pensar t'adones una mica més de com ets i també ho fas saver a la gent que et llegeix.

Jo tinc: Dolor i molta calor
Jo desitjo: Tenir diners suficients per viure dignament i ajudar a les meves filles.
Jo escolto: al Beatles, a Serrat i infinitat de música de diversos estils, la música és la meva vida.
Jo li tinc por: A perdre la gent que estimo, a no ternir-los a prop.
Jo perdo: la memoria
Jo em barallo: Per defensar el que crec que és just.
.Jo necessito: Diners
Jo li dec: Tinc un deute inmens amb la meva filla Marta, que ho va deixar tot quan vaig estar malalta per cuidar-me.
Em fa mal: Que m'ignorin
Tens un diari? Uii! no n'he tingut mai, i si el tingues ara, quan l'obris ja no recordaria el que hi volia esciure.
T’agrada cuinar? Gens, si cuinés sempre jo, no menjaria
Tens un secret que no hagis explicat a ningú? Si, molts
Creus en l’amor? Sí
Et vols casar? No, no vull cometre mai més el mateix error.
T’agraden les tormentes? No, em fan por
La persona més rara? Jo
La persona qui millor et coneix? La meva amiga Tiscar
El professor més avorrit? la profesora de labors
La persona que és la teva ànima bessona? No la puc dir, però estic segura que la tinc.
La persona que més et va ensenyar? Les meves dues filles.
La persona que més enyores? El meu pare
La frase que més fas servir al msn? No utilitzo el msn.
El grup que més t’agrada? Beatles
El teu desig més gran? Curar-me
Aniversari: 15 Octubre
Signe: Balança
Color de cabell: En realitat es blanc, però mel pinto de diferents colors, normalment castany tirant a pelroig.
Color d’ull: Marrons
Número: 15
Mes: Juliol
Estació de l’any: Estiu, sempre estiu
Esport: Cap ni un.
per veure....Muntanya o platja: Platja
Barça o Madrid: Baaaaaarça!!!
Sol o neu? Sol, el sol em dona vida.
Cotxe preferit: Chrysler Voyager, però jo tinc un Opel.
Durant les últimes 24 h, has ... :Plorat? Si
Ajudat a algú? Si
Comprat alguna cosa? Sí
.Estat malalt? Si
Anat al cinema: No
Sortit a sopar: No
Dit “t’estimo”? Sí
Perdut algú important? No
Abraçat a algú? Sí, a mi les abraçades em donen vida
Discutit amb algú? Sí, sempre discuteixo amb algú.
Somiat desperta: I tant...
podríes...:Menjar-te un cuc? No, mai.
Matar a algú? No, encara que és una afirmació que pot canviar segons les circunstàncies.
Tenir sexe amb algú del mateix sexe? No
Cantar en un karaoke? M'encantaria!!!!
Ser vegetarià? No
Anar begut? No

QUE SERÀ SERÀ

2009-07-13T13:44:00.002+01:00

Molt sovint em pregunto com serà la meva vida d'aqui uns quants anys, si encara hi soc, es clar.

Jo mateixa em responc moltes coses que son les que jo voldria que siguessin quan jo m'anes fent gran, molt més gran que ara.

Es molt curios però hi ha coses que veig que fa la gent més gran que jo, que no m'hi veig fent-les, que crec que no faré mai. En canvi n'hi ha que me les miro amb bons ulls, que m'agradaria que passessin.

Aixó és el que serà però mai és el que és, el destí dona tantes voltes que és impossible imaginar-te que d'aqui uns anys estaràs en algún lloc llunyà, o que feràs algunes coses que mai t'han passat pel cap.

Jo encara me'n faig moltes més, tinc una incertesa que em fa patir molt, la meva malaltia és nova, i segons diuen cronica però no degenerativa, però, ells que saven? si no tenen ni idea de que vé, que la provoca, com tractar-la i el més important com anirà evolucionant, perquè fins ara no no n'han acertat cap de les teories que tenien.

També penso moltes vegades que m'agradaria enamorar-me i tenir un futur on pogués compartir la meva vida amb una altre persona, que em mimés, que m'estimés, i amb qui pugui passejar per la vida placidament agafada de la seva mà.

Quantes incerteses oi?, però la realitat encara que a mi m'agradi somniar la tinc clara, la realitat és ara, és avui, que sap que passarà demà?.

M'agrada acompanyar els meus blocs amb una cançó, i crec que aquesta aqui hi queda molt bé, ja em direu si us agrada, i com viviu vosaltres el "Que serà"

VIVIR DESPEINADA

2009-07-06T20:27:00.003+01:00

VIVIR DESPEINADA

Hoy he aprendido que hay que dejar que la vida te despeine.
Por eso he decidido disfrutar la vida con mayor intensidad.
El mundo está loco. Definitivamente loco: Lo rico, engorda.
Lo lindo sale caro. El sol que ilumina tu rostro arruga.
Y lo realmente bueno de esta vida, despeina.
- Hacer el amor, despeina. - Reírte a carcajadas, despeina.
- Viajar, volar, correr, meterte en el mar, despeina. -
Quitarte la ropa, despeina. - Besar a la persona que amas, despeina.
- Jugar, despeina. - Cantar hasta que te quedes sin aire, despeina.
- Bailar hasta que dudes si fue buena idea ponerte tacones altos esa noche, te deja el pelo irreconocible.
Así que como siempre cada vez que nos veamos yo voy a estar con el cabello despeinado.
Sin embargo, no tengas duda de que estaré pasando por el momento más feliz de mi vida.
Es ley de vida: siempre va a estar más despeinada la mujer que elija ir en el primer carrito de la montaña rusa, que la que elija no subirse.
Puede ser que me sienta tentada a ser una mujer impecable, peinada y planchadita por dentro y por fuera.
El aviso clasificado de este mundo exige buena presencia: Péinate, ponte, sácate, cómprate, corre, adelgaza, come sano, camina derechita, ponte seria, ...
Y quizá debería seguir las instrucciones pero ¿cuando me van a dar la orden de ser feliz?
Acaso no se dan cuenta que para lucir linda, me debo de sentir linda ...
¡La persona más linda que puedo ser! Lo único que realmente importa es que al mirarme al espejo, vea a la mujer que quiero ser.
Por eso mi recomendación a todas las mujeres: Entrégate, Come rico, Besa, Abraza, Baila, Enamórate, Relájate, Viaja, Salta, Acuéstate tarde,
Levántate temprano, Corre, Vuela, Canta, Ponte linda, Ponte cómoda, Admira el paisaje, Disfruta, y sobre todo deja que la vida te despeine!
Lo peor que puede pasarte es que, sonriendo frente al espejo, te tengas que volver a peinar.

MAFALDA

Aquest és un regalet que m'ha enviat una amiga avui, via Mail, i m'ha agradat tant que n'he fet un bloc.
Amb el teu permis Eva, gràcies.

Ens hem de posar al dia.

2009-07-05T19:27:00.020+01:00

Últimament la meva joiera preferida, MSO joies (la meva Marta), està treballant molt i creant moltes col·leccions noves, a mi la veritat, m'encanten, sabria quina triar, es clar, com tothom tinc les meves preferències, però no les diré, aixó si, us n'ensenyaré algunes perquè veieu la bellesa i la diversitat de les seves creacions.

ARRACADES AMB NOTA MUSICAL

NOTA MUSICAL

COL·LECCIÓ GRETEL

COL·LECCIÓ GRETEL

FLOR DE LOTUS

ANELLS COMBINABLES

Ja veieu, n'hi ha per tots els gustos, si voleu veure totes les col·leccions, podeu trobar-les a la seva WEB, al seu BLOG i també a la seva botiga virtual ETSY

ADEU, MICHAEL

2009-06-26T08:50:00.007+01:00

"Amb el dolor de no tenir-te,
Però sobre tot,
amb la joia inmensa
que m'ha proporcionat
disfrutar 50 anys de la teva música."

"Adeu Michael, sempre et portaré dins el meu cor."

Avui a la matinada, m'he assabentat de la mort de'n Michael. Si penso egoistament, m'ha fet mal, el trobaré molt a faltar, però si penso en ell, crec que és el millor que li podia passar.

Jo l'he seguit des de que un dia vaig veure dalt d'un escenari inmens a una engruneta de 5 anys, que cantava i es movia com mai havia vist.

Ell no es va convertir en un artista, l'estrella ja la portava dins quan va neixer, tal com cantava i es movia, era impossible que un nen tant petit ho hagues pogut aprendre tant aviat.

Pobre Michael, tant com ha tingut i mai no ha pogut tenir l'únic que ell sempre va desitjar "Ser un nen petit", un pare maltractador no el va deixar ser nen i ara, de gran, encara posava a la seva finca de "Neverland" totes les figures de Peter Pan que trobava.

Cada cop que sento com el tracten, com el critiquen, em fa mal escoltar-ho, si, ha estat un personatge excentric, i com hauria-ho estat vosaltres al seu lloc?.

Jo sento profundament la seva mort, per mi ha mort el millor, el rei,musicalment parlant, i personalment, espero que ara pugui disfrutar de tot el que no va poder fer mentre vivia.

Un blog per tú Michael, perquè amb la teva música has omplert algúns dels millors momwents de la meva vida.

Si us mireu el video, veureu que està constantment jugant i rient, dues coses que no va poder fer mai quan era petit.

PER SANT JOAN

2009-06-23T20:23:00.002+01:00

Amb aquesta cançó que em porta molts records de la meva infantesa, i em fa tornar a sentir una nena corrent, tot el barri demanant fustes per cremar, us vull desitjar que tots tingueu UNA REVETLLA FELIÇ.

Abraçades pòr tothom.

Sigueu feliços...

2009-06-21T12:19:00.002+01:00

Aqui us deixo un video que m'ha fet riure fins que ja no podia més i reia i plorava.

Fixeu.vos el poc que costa ser feliç i riure de forma totalment ioncontrolable, sense saber perquè, només riure per riure, uns segons de felicitat.

Felicito a les persones que sel's ha acudit aixó i ho han plasmat en aquest video, tant de bó ho fessim més sovint.

Vinga, que s'enssorri aixó!!!

Fa temps, va arrivar el perdó

2009-06-15T23:48:00.003+01:00

Avui m'he pogut adonar d'una forma molt clara , que a més del perdó, que ja feia temps que el tenia, podia parlar d'ell ( el meu marit)amb altres persones que també l'havien conegut i no sentir cap sotrac al cor, i fins i tot explicar les coses que tenia bones, sense odiar-lo.
La persona que me'n parlava el tenia amb molt bon concepte, i l'hi ha vingut molt de nou quan jo li he dit que era la seva dona,m'ha dit- La primera dona? i jo li he contestat,- no la primera i l'única, quan es va morir encara estavem casats, encara que no vivia amb mi, jo vaig ser la dona de la seva vida ( 17 anys junts) i ell l'únic home la la meva vida, encara no n'he tingut cap més, crec que en vaig quedar una mica escarmentada.

I jo he continuat parlant amb ell de totes les bones aptituds que ell tenia per l'art i de les coses que van fer que no acabés bé la nostre rel·lació.

També he parlat de la seva mort, sense dolor, com una cosa natural.

Crec que avui m'he adonat que ja forma part d'un passat que ja es passat del tot, i que si hi penso o en parlo, no em predueix cap emoció, no bona ni dolenta.

Estic contenta per haver arribat fins aquest punt.

EL VIOLINISTA A LA TEULADA

2009-06-08T08:28:00.002+01:00

Ara,després de molt anys de no sentir-ne ni a parlar, de no veure cap imatge, ni sentir cap cançó, no em feu dir perquè, em ba venir a la memoria aquesta pel·licula que em va robar el cor i aquesta música que et remou totes les emocions.

Es un músical, ja saveu que a mi els musicals m'encantan, però heu de veure, sentir, i viure amb ells tota aquesta historia d'una familia que va tenir la mala sort de neixer jueva, i només per aixó, es veu obligada a deixar-ho tot i canviar de residencia,més ben dit, marxar de casa, sense saber on poden anar.

Aquest magnific actor i cantant que amb aquesta cançó et fa tremolar fins les entranyes, es diu TOPOL, tots son grans artistes, però ell és l'ànima d'aquesta historia.

Us la recomano.

EL SECRET

2009-06-07T22:33:00.003+01:00

Si has vist el CD d'El Secreto, es senyal de que EL TEU MOMENT HA ARRIBAT.

Jo tinc pendent de llegir el llibre, però he vist el CD i crec que si tothom cregués en les seves possibilitats i ho cregués amb força, plenament convençut de que ho aconseguirà, és fa realitat, no us podeu imaginar la quantitat d'energia que tenim dins, i que no treiem si no és en un cas molt extrem.

Jo no escric sobre aquest tema, perquè ara tothom en parli, i s'hagi posat de moda, no. Jo ho vaig viure, ho vaig pensar i va passar, al moment, no m'ho podia creure, em vaig espantar i tot perquè jo mai hagues cregut en que l'energia de la meva ment pogues fer realitat un desig.

Va passar fa bastants anys, potser 10 més o menys. Vam anar a passar el dia a Barcelona amb la Gemma i la Laura, la meva filla i la seva amiga, vam anar pel port vell, vam passegar molt i estavem molt cansades, tant que el primer bar que vam trobar allà mateix al Port vell que hi havia unes taules a l'aire lliure, vam seure i vam demanar unes begudes. Al cap de mitja hora, encara no ens les haviem portat, jo estava tant rabiosa i tant empipada amb aquell cambrer ( que ja havia increpat un parell de vegades) que en aquell moment miro a la barra i veig que el cambrer agafa una plata plena i es dirigeig cap a les taules, vaig desitjar amb totes les meves forces que li caigues tot a terra i es trenques tot, i va ser fulminant, al mateix instant que ho vaig desitjar va caure i es va trencar tot.

Em vaig espantar, no podia ser una coincidencia, era impossible, i em va saber tant greu que ara quan tinc molta energia retinguda, procuro no desitjar res amb tanta força.

Us he explicat tot aixó, perquè després de veure aquest video, he sabut que tot el que diu es pot aconseguir. Tú ets l'únic que controla la teva realitat, ningú més pot pensar per tú, només tú.

No ho jutjeu a la lleugera, la nostra ment és infinitament capaç de canviar el nostre mon, només hem de voler-ho, desitjar-ho, i , aixó si, no esperar miracles, potser hi ha coses que no es complirant al moment, però si creus en tú, acabaràs essent l'únic que podrà governar la teva vida.

OFÈLIA

2009-05-29T12:25:00.005+01:00

Aqui us presento l'última creació de la Marta, la meva filla "MSO joies", per descomptat amb molt d'orgull, crec que és una gran obra on ha mostrat la professionalitat i la creativitat que la caracteritzen.

Ella, per fer aquesta peça, s'ha inspirat en l'obra de William Shakespeare, HAMLET, en concret quan l'Ofèlia cau a riu i queda flotant per sobre l'aigua envoltade de flors.

Si la joia es preciosa, que podem dir de la model?, aquest pectoral li va com anell al dit, sembla fet per ella. Per descomptat a sobre el seu pit llueix tant bonic.....

Doncs la model, es la meva filla petita, la Gemma, oi que n'estaria-ho molt orgulloses de tenir dues artistes així a casa?. Aquest treball és una maravella compartida amb dos grans professionals Dario Rumbo ( el fotograf) i Oriol Nicolas, (ajudant i el director d'escena).

ELS MEUS ANIMALETS

2009-05-26T20:04:00.007+01:00

Es diu "BITXU", és una part important de la nostre familia, un dia de pluja el vam sentir cridar al carret de casa i el vam baixar a buscar, crec que el destí va fer que ell ens busques i que nosaltres el trobessim, en aquells moments de les nostres vides, ens era completament necessari, va passar a formar part de nosaltres i des de llavors, ja deu fer uns 10 anys, és el nostre gatet entremaliat. Com tots els gats quan vol és una mica autista, però és molt carinyos, hi ha vegades que fins i tot empalagos de tantes festes que ens fa.

Aquest és l'"ITU", ell encara porta més temps a la familia, el vam regalar a l'avi ja fa uns 17 anys més o menys. Es una cotorra carolina, quedaria-ho parats de les coses que fa aquest animalet tant petitó, bé, com totes les cotorres parla, i repeteix tot el que li ensenyem i tot el que sent, fins i tot sons com el del telèfon o alguna cosa que sent molts cops per la televisió.
També canta una estrofa d'una cançó que ens va costar molt ensenyar-li, la cancó és "La mare" i quan la canta va d'un costat a l'altre de la gabia ballant i movent el cap al rtime de la música.
També menja de tot, quan ens asseiem a taula, és posa a cridar fins que no li donem alguna cosa del que mengem, i te preferències, li encanta la truita, però s'ho menja tot.
Des de que es va morir el meu pare que no surt de la gabia, només ell el podia agafar i fer-li petons i passejar-lo per tot el pis, però a nosaltres no ens deixa ni acostar-nos'hi.
Aquests son els nostres animalets, i els estimen tant que ens costaria molt imaginar-nos la nostre casa sense ells.

COM ET TROBO A FALTAR

2009-05-25T17:04:00.002+01:00

AI, BLOC MEU!! No saps com et trobo a faltar, ni tot el que signifiques per mi, obrirte i trobar-me un missatge d'un amic, encara que sigui virtual, però amic al cap i a la fí, llegir-lo, intencanviar opinions, tot aixó en petita i més gran mesura, m'ajuda a viure, dia a dia, més a més.

Ara feia molts dies que no escrivia res, simplement perquè estic passant uns dies pòc creatius, no se que escriure, i només de pensar en que puc dir, ja em dacau l'ànim. (que també en podriem dir mandra eh?)

Avui no m'he llevat mandrosa, tinc moltes ganes de trobar per aqui a tots els meus amics i intercanviar salutacions i abraçades, que a mi les abraçades em fan viure.

Dolor si, en tinc moltissim, però intento no escoltar-lo gaire i fer veure que no hi es, a veure si se'n va i em deixa en pau d'una punyetera vegada.

No he fet gaires coses tots aquests dies que no he escrit, però tampoc he estat sola ni m'he tancat a casa, he fet passejades i cafetons amb les meves amigues i amb la meva marona, he estat bé.

Sembla que amb la meva malaltia es fan avanços i crec que algún de molt important, encara està tot en fase inicial però ja està tot signat i suposo que aviat posaràn fil a l'agulla.

Es veu que Vic ha estat la Ciutat triada per fer una unitat especial de Fibriomialgia, SFC, i SQM. a nivell Europeu, i que hi haurà des de la investigació fins a tots els especialistes necessaris, Fisioterapeutes, en fí, que em sembla un somni. El que no sé és d'on treuràn els diners per fer-ho, però si ja ho han signat d'un lloc o altre haurà de ser, perquè nosaltres els malalts, les associacions, la plataforma de familiars, en fí tothom vetllarem molt de prop perquè es facin les coses ben fetes, tal com estàn signades.

Per acabar,m'agradaria dedicar-hos una cançó, només per vosaltres, per tots els que esteu aqui, per tots els que m'estimeu i als que jo estimo, no puc viure sense vosaltres, ja ho veieu.

ADEU, ANTONIO

2009-05-13T20:22:00.002+01:00

Acabo de saber la noticia de la mort d'Antonio Vega.

Sento moltissim la perdua d'un gran poeta, d'un gran artista al que jo no oblidaré mai, les seves cançons sempre formaràn part de la meva vida.

Adeu Antonio, espero que per fí hagis trobat "El sitio de tu recreo" i que allà on sigui, siguis feliç.

NOU BLOG

2009-05-07T12:26:00.002+01:00

Hola a tots els meus lectors, a partir d'avui veureu que tinc un nou blog, aquest dedicat a l'altre malaltia que vaig patir fa uns anys.

Ara en veure que s'estàn portant a terme investigacions que poden canviar-nos una mica la vida, he pensat de fer un blog per comentar-ho amb vosaltres i amb tothom que em vulgui llegir.

Jo aniré penjant tot el que trobi interessant, i també, es clat, hi parlaré de la meva experiencia amb el càncer de mama.

L'adreça es: www.cancerdemama-maite.blogspot.com

Us hi espero a tots.

DE VEGADES...

2009-05-03T19:47:00.003+01:00

He trobat un escrit al blog d'una amiga, que m'ha agradat molt, quan l'he llegit m'ha semblat que estava escrit per mi, el volia compartir amb tots vosaltres que em llegiu, després de demanar permis a l'autora del bolg, es clar.

DE VEGADES

De vegades sembla que tots els camins es tanquen,
que la nit és eterna,
que l'hivern ha congelat els cors,
que no existeixen més roses,
que la teva destinació són les llàgrimes,
que no hi ha sinó solitud per a tu,
que han desaparegut els estels,
que el somriure es va apagar sobre la terra,
que els dies són curts i plujosos,
que les nits són interminables i sense lluna,
que no hi ha cap espai per als teus peus,
que no hi ha sortida en el carrer de la teva vida,
que la indiferència i la desil•lusió
s'apoderen del teu cor ...

Però tot i aixi pots confiar, que tu ets un camí etern i obert,
que tu ets un dia lluminós,
que en la teva ànima no hi ha estacions,
només n’hi ha a la teva ment,
que fins i tot en el desert més àrid i sec hi ha una flor,
que les llàgrimes, com l'aigua,
donen vida i fecunditat,
que tu ets el millor amic de tu mateix,
que la teva ànima és un cel, ple de llum i d'estels,
que dintre teu el rostre de la vida somriu,
que en tu està el sol radiant, només es fa de nit si li dónes l'esquena,
que el món és ample i no aliè, sinó teu perquè tu ets el món,
que nord, sud, est i oest són punts per a la teva elecció, que tu estàs plé d’amor
Estàs destinat a donar,
més que a rebre.
Tingues confiança perquè encara que la teva ment et parli de portes tancades i de solitud, aquest és un engany temporal i passatger.
Estàs destinat a ser llum per a molts que necessiten de la teva llum i del teu amor.
No et quedis tancat al teu racó.

Jo sempre corro el perill de quedar-me tancada al meu racó, es que hi estic tant bé, m'agrada tant estar sola pensant, llegint, plorant, i el meu racó sempre m'acull, sense fer-me retrets i allà estic només jo, només amb mi. Es perillos, hi estic tant bé, que cada vegada m'hi tanco més i més, i aixó no es bo, els meus sentiments els he de compartir, encara que em costi.

Ja en tinc 10.000 !!!

2009-04-30T23:59:00.000+01:00

Avui, com cada dia, he entrat al meu blog, buscant algún comentari i també per mirar si hi havia entrat algú. Encara que no em deixin comentaris, m'agrada veure que el llegeixen, m'agrada compartir els meus pensaments, sentiments i estats d'ànim.

Llavors m'he adonat que ja tinc 10.000 visites, ostres, ho he trobat fantàstic, 10.000 vegades algú ha sentit el que jo sentia, ha llegit el que jo he escrit, cada vegada m'agrada més comunicar-me a traves del meu blog, i no cal dir que cada dia m'agrada més veure que hi entreu i que de mica en mica m'aneu coneixent millor.

Gràcies per les vostres visites.

A VEGADES LA VIDA ET FA UN REGAL

2009-04-29T22:30:00.004+01:00

Us vull explicar una historia, ja saveu que a mi m'agrada molt escriure, sobretot histories amb un missatge( ostres! ara el meu gat vol escriure amb mi, el tinc quasi sobre el teclat).

Un dia al local de l'Associació on hi fem gimnàstica i ajuda mutua, vaig reconeixer una cara, una noia que sabia que m'hera familiar però no sabia ben be de que la coneixia, ella va venir cap a mi somrient i em va dir, que no em coneixes?, jo la vaig mirar amb més atenció i si, la vaig reconeixer, era una antiga veina, quan erem petites viviem al mateix barri i segur que jugavem juntes.

Ella també té Fibromialgia i resulta que viu a l'escala del costat de casa, i jo ni tant sols l'havia vist mai, vàrem comencar a anar i venir juntes i a xerrar molt.

Un altre dia al carrer vàm trobar a una altre companya de barri que coneixiem totes dues i que també està malalta de Fibromialgia, com nosaltres. Vam insistir perquè s'apuntes a l'associació i ho va fer, ja erem tres, anavem i veniem juntes i ens aveniam molt.

Tambe es va apuntar una altre noia que viu al mateix barri que nosaltres, i ja erem quatre, ens vam acostumar a pujar i baixar del centre a peu totes juntes i fins i tot de mica en mica ens hem anat trobant fora de l'associació, anem a fer un cafetó i xerrem, sobre tot xerrem molt i no us podeu imaginar el bé que em fa poder trucar-les o trobar-nos i explicar tot el que calgui perquè se que estic entre iguals entre amigues i que a més m'entenen perquè estan passant el mateix que jo.

La veritat es que a vegades (poques) plorem, però la majoria de les vegades que ens trobem reim molt i ens passa l'estona volant.

Per mi trobar-les a elles ha set un regal que m'ha fet la vida, que no esperava i me l'he trobat sense adonar-me'n, un bonic regal que fa que valori l'amistat amb MAJUSCULES, perquè quan alguna de nosaltres esta malament, a les altres ens falta temps per anar a casa a veure-la o trucarla un parell de cops cada dia per animar-la i més que res, perquè sàpiga que hi som, que pot comptar amb nosaltres.

En aquests dies que passo tant dolents, tenir-les a elles es consol.

Sou vosaltres, si, Montse, Mari i Elisabet, vosaltres sou el meu regal.

Deixeu-me que jo també us faci un regal, però en forma de música, una cançó adient podria ser aquesta, es la historia d'una amistat forta i valenta unida per una gran força, la dels nostres cors.

MIREU BÉ

2009-04-28T20:10:00.002+01:00

Si us fixeu bé en aquest Spot que es va rodar de Pepsi, veureu un nen amb una jaqueta vermella que ja és el protagonista, que ja despunta per la seva forma de ballar.

Sabeu qui es???

En Carlton o més ben dit Alfonso L. Ribeiro, de la serie "El Principe de Bel-Air"
No es d'extranyar que de gran balles aixi a la serie, us prometo que per mi es la millor escena de tota la serie.

SANT JORDI

2009-04-22T17:24:00.007+01:00

Aquesta imatge ja ho diu tot, oi?. Sant Jordi també es amor, molt d'amor.

Encara que també crec que la diada de Sant Jordi, no seria res sense la rosa i el llibre.

A mi aquest any m'ha tocat la loteria, un llibre enviat per sorpresa de la meva filla Marta, amb una nota que em deia: Per la millor mare del mon" "T'estimo".

No es el llibre, que segur que m'agradarà moltissim, es el sentir que en mig de la foscor, s'ha obert una llum, una llum que avui només ha brillat per mi, i si la intenció era aquesta, doncs si, soc feliç, molt feliç.

Ep!!! no us descuideu de la Senyera eh? que aixó també fa Sant Jordi.

Diu la llegenda Catalana que en un poble anomenat Montblanc de la Conca de Barberà, vivia un drac terrrible que tenia aterroritzats a tots els vilatans i sel's hi menjava tots els animals.

Per tenir-lo content,cada any es sacrificava una persona del poble escollida per sorteig i s'entregava al drac.

Un dia la sort va tocar-li a la filla del Rei,que hauria mort si no arriva a apareixer un bell caballer amb armadura que es va enfrontar al drac i el va matar, i així va salvar a la Princesa.

Diu la tradició que de la sang bessada va neixer un roser de flors vermelles.

SOMNIS

2009-04-22T17:07:00.004+01:00

Avui es Sant Jordi? si, crec que si, es hora doncs de sortir al carrer i sentir,Olors, colors, mirades, somriures....
Avui tots els sentits estàn a flor de pell,és el dia màgic en el que tot es possible, fins i tot, si tanco els ulls trobo que una mà em toca dolçament, obro els ulls somrient i esperant veure't devant meu, i et veig allà em fas un somriure, un petó als llabis suau, quasi només una caricia.

Llavors em desperto i estic sola, tu no hi ets, però encara puc continuar somniant, Sant Jordi no arrivarà fins demà, qui sap, potser el meu somni es faci realitat.

RECORDS.....

2009-04-16T20:59:00.002+01:00

Avui he tornat a veure la pel·licula de la vida de'n RITCHIE VALENS, no em cansaria mai de veure.la, cada cop que me la miro m'agrada més.

Llàstima que ens deixes tant jove, amb tota una vida i una carrera musical per endevant que prometia moltissim.

A mi m'agraden totes les seves cançons, però no tinc cap dubte a l'hora de treiar-ne una. Ara tanqueu els ulls i escolteu...

SLEEP WALK

Quina maravella.

LA SAETA

2009-04-11T20:21:00.002+01:00

Aqui us deixo amb un magnific poema d'Antonio Machado musicat i interpretat magistralment per en Joan Manuel Serrat.

Crec que és un magnific tema per desitjar-vos una bona Setmana Santa, almenys jo l'he trobat adequat. A mi aquesta cançó em fa posar la pell de gallina cada cop que la sento.

Que tingueu dies feliços.

AL CEL HI HA UNA ALTRE ESTRELLA

2009-04-07T12:37:00.003+01:00

Ens ha deixat, una de les grans cantautores que hi ha hagut en aquest Pais.
La Mari trini. No ha pogut arrivar a portar a terme la despedida que ella desitjava i que feia temps que estava preparant.
Ara ja deu ser al cel, amb les seves estrelles, cantant i escrivint poemes, com sempre, sigui on sigui, per mi es un record entranyable, a mi les seves cançons, sempre m'emocionaven, mai em deixaven indiferent quan la veia cantant amb aquella passió.
Tant de bó alguna nit em caigui una estrella al meu jardi. Aquesta era la meva cançó preferida, i es amb la que vull despedir-me d'ella.

PETITES COSES PERÒ QUE ET FAN VIURE

2009-04-04T18:20:00.002+01:00

Arriva un moment a la teva vida, que ja creus que han passat totes les coses bones que t'havien de passar, creus que amb el temps i l'absencia de mica en mica de les persones estimades, ja no hi son, i ja no tornarà a passar mai més el tren.

Però sempre esperes amagat, sense que ningí se n'adoni, que tornin, i que et somriguin, i si no les trobes per molt que tu diguis que ja no les vols, t'amagues i vas plorant pels recons.

Però jo avui son afortunada, ha tornat una d'aquestes cosetes que et fan pessigolles al cor i et fan feliç, i et fan somriure i t'adones que sempre tornen, sempre hi seràn.

Avui a casa meva un ram de les meves flors preferides, les margarites, junt amb uns lliris liles, adornen el menjador dins d'un gerro.

Una petita cosa, podeu pensar, però per mi aquesta petita cosa que la meva filla ha triat amb molt d'amor, em fa tornar a la vida, em fa sentir que ha tornat el meu temps de roses.

On es el tren de mitjanit??

2009-03-31T19:29:00.004+01:00

S'està fent fosc, es aquella hora incerta que no pots dir ni bona tarde ni bona nit, que no pots precissar si es negre ni blanc, que estàs cansada d'haver passat tot el dia, però no saps perquè estàs cansada perquè no has fet res, per no fer ni tant sols t'has vestit.

No m'agrada aquesta hora incerta, no m'agraden les mitges tintes ni les ambiguidats, jo soc sincera, clara, contundent, a mi m'agrada el negre, ben negre o el blanc ben blanc, mai m'han agradat els grisos.

Jo soc sincera, molt, potser massa, però m'agrada dir les coses pel seu nom i a la primera, sense donar-hi voltes. Jo soc tot el que hi ha a la vista, no amago res.

Però la vida no es així, està plena d'incerteses, de mitges veritats, i de voltes i voltes, i a mi no m'agrada, no m'agrada gens la vida amb matissos, amb colors barrejats, em fa patir viure així, intentant sempre complaure a tothom.

I si hi ha alguna cosa que no suporto es que em manipulin, o almenys que ho intentin, perquè potser es pensen que no me n'adono però ho caço al volt, i em costa reaccionar i violentar-me amb la gent que ho intenta, però acabo reaccionant i no sempre reacciono bé. A vegades soc molt borde (com diria la meva filla).

Potser soc llunatica, i estic espantada, visc als nubols, estic deprimida i la boira sempre m'acompanya, però es veu que hi ha molta gent com jo, m'agradaria trobar aquest tren de mitjanit que surt cada dia d'algún lloc, malauradament d'un lloc incert que encara no he trobat mai.

DIUMENGE MUSICAL (Dedicat a la Gemma)

2009-03-29T20:53:00.003+01:00

He pensat que per acabar bé la setmana i que ens deixi un bon regust, no hi havia res millor que un plaer com el que veureu i sentireu a continuació.

Un dia un senyor que es diu Maurice Bejart, que dirigeig un ballet, va voler fer un homenatge als genis musicals que havien mort joves, o abans del que realment els hauria tocat per edat i va crear una obra que es diu FOR LIFE.

Aquest video és una mostra del maravellos espectacle que va crear, en aquest cas amb la cançó de QUEEN "You take my breath away".

2009-03-27T15:15:00.003+01:00

Avui fa 25 anys que et vaig agafar per primera vegada, que et vaig abraçar i et vas arraulir entre els meus braços i el meu pit. Et vaig omplir de petons i caricies i per fí després de portat-te dins meu durant 9 mesos, et vaig veure, i em vas semblar la criatura més bonica del mon.

Només esperava que et despertessis, per poder-te tornat a abraçar i a donar-te menjar i a tenir-te als meus braços. Saps? jo no t'hauria deixat mai, hauria dormit sempre amb tú, abraçada al teu cos petitó, i eres tant suau i feies tant bona olor, però els entesos em deien que t'havia de deixar dormir al teu llitet, i jo ho feia, però estava constantment escoltant si respiraves i mirant com dormies.

De tot aixó, carinyo, ja han passat 25 anys, i ara ja ets una dona, una dona que m'enorgulleix haver educat i haver ajudat a creixer, i també, tot sigui dit una dona PRECIOSA!!!!, aixó però és tot mèrit teu.

Tant de bó d'aqui a 25 més, et pugui tornar a abraçar i a dirte PER MOLTS ANYS!!princeseta meva i que siguis molt, molt feliç.

QUE EM PASSA??

2009-03-25T23:47:00.002+01:00

Ella tenia una extranya sensació, era com un nus a l'estomac, com que tingues el cap plé, molt plé, tant que l'hi era impossible pensar en una sola cosa, els músculs de tot el cos en tenssió, les dents tant apretades que li feien mal les barres, no tenia força ni tant sols per aixecar un braç, fins i tot li costava obrir els ulls. i tenia molt dolor, molt.

El cap semblava que li havia d'explorat, a les cames semblava que li clavessin milers d'agulles, havia de caminar amb els peus plans perquè no podia doblar els dits, quasi no podia moure les mans de tant dolor que li feien els dits, les espatlles semblava que carreguessin tonelades de pes cada una, les costelles cada cop que respirava li feien tant mal que tenia ganes de deixar de respirar.
Almenys pògues dormir alguna nit sencera, però no, fins i tot el descans li era negat.

Ella pensava que devia haver fet alguna cosa molt malament durant la seva vida, sinó perquè Déu la castigava torturant-la d'aquesta manera?.

Un dia algú li va posar nom a aquesta extranya sensació, li van dir Fibromialgia, i llavors encara va ser tot molt pitjor, la varen acomiadar de la feina, algúns metges li deien que estava boja, i si que ho estava, com podia aguantar tot aixó una persona normal,fins i tot una persona forta com ella sense tornar-se boja?.

Ara ja no te res, ni seny, ni diners, ni salut, ni vida, tot li es negat per unes persones que potser creuen que han vingut a aquest mon a fer de Déus, i que poden disposar de la seva vida, del seu benestar que li havia costat tants anys de aconseguir, es creuen amb el dret de mirar-la i jutjar si pot o no pot continuar vivint dignament, perquè si no se la creuen, li estan negant la vida, i quin dret tenen ells de fer aixó? qui els ha donat el poder per decidir com ha de viure ella la resta de la seva vida?.

El més curios es que aquestes persones tant poderoses, ho son només perquè ella i molts d'altres com ella paguen cada més uns impostos per poder mantenir a tots aquells llops devant d'una institució que ara els nega tot allò pel que havien pagat durant tota la seva vida, podeu creure una cosa tant absurda com aquesta?.

Nosaltres els hem pagat uns sous bastant més abundants que els nostres només perquè ara ens puguin llençar i ens deixin en la més absoluta de les miseries, tant pel que fa a la salut com per que fa a l'economia.

Com en diuen a aquest lloc... a veure deixem pensar, que ara em costa molt.... ah si!! en diuen Seguretat Social, o potser també a vegades en diuen Institut Catalá de la Salut, tan es un nom com un altre, a mi m'han destrossat qualsevol esperança de viure dignament durant tota la resta de la meva vida.

Però fins a l'última força que em quedi al cos, penso lluitar per defensar els meus drets, i poder tornar a donar un sentit a la meva vida.

SANT ORIOL NICOLAS

2009-03-23T15:01:00.002+01:00

Aquest chaval tant interesant, amb cabell a lo afro i barbeta, que posa cara de conquistador, és l'Oriol.

He fet aquest blog només per felicitar-lo i perquè vegi que encara que les sogres tenen mala fama, aquesta sogre, la seva se l'estima moltissim i pensa en ell el dia del seu Sant.

Que passis un dia molt feliç carinyo, una abraçada molt forta i un munt de petonets.

ALTRES NOMS.....

2009-03-22T21:32:00.002+01:00

Avui uns quants noms més fets cançó, però avui m'agradaria dedicar aquest blog només a MUSICALS, a veure si en trobo uns quants de macos.

MARIA (WEST SIDE STORY)

SANDY (GREASE)

ESMERALDA (danza mi esmeralda del músical NOTRE DAME DE PARIS)

LADY ( Encara que no sigui cap nom en especial Lady ens representa a totes) De la Pelicula musical FLASH DANCE. Interpretada magistralment per KENY ROGERS.

Espero que us hagi agradat la meva tria.

GRÀCIES PER ACOMPANYAR LA MEVA VIDA

2009-03-18T20:39:00.003+01:00

No et sabria dir quan et vaig descubrir per primera vegada, ni tampoc quan vaig sentir que ja formaves part de mi, de la meva vida, ara si que sé del cert que no podria viure sense tú.

M'has acompanyat des de que jo tinc memoria, has donat vida als meus moments, tant els feliços com els de més desenganys, sempre eres allà, al meu costat, dins el meu cap, sempre m'has fet companyia, ets la meva amiga més fidel, la que sempre tinc al quan em fa falta.

He viscut sempre agafada de la teva mà, i quan he tingut les meves filles, és el primer que han sentit, després de la meva veu, es clar, i igual que jo, han aprés a estimar-te perquè a casa sempre hi eres, sempre ens feies companyia, i de mica en mica també t'has anat convertint en necessaria, en imprescindible, tant per elles com per mi.

Algunes vegades m'has fet plorar, però he plorat més de felicitat que de nostàlgia, i moltes, moltes més m'has fet riure, m'has fet emocionar, has fet que per una estona només pensés en tu, i mentre estava pendent de tú, no hi havia res més dins el meu cap, res, tu omplies tots els meus sentits, has aconseguit quasi sempre fer-me feliç, inmensament feliç, perquè tú, per mi, ets la companya inseparable, la d'abans la d'arA, la de sempre.

T'estimo, MUSICA, i dono gràcies per tenir-te sempre al meu costat.

GRÀCIES PER LA MÚSICA (ABBA)

FESTA DEL SAKURA

2009-03-13T18:33:00.006+01:00

SAKURA, aquest és el nom de la flor de cirerer en Japones.
Es una flor molt bonica però també molt efimera.
L'arbre dels Sakura és molt especial, es passa la majoria de l'any sense flors i només floreix un parell de dies a la primavera, entre finals de març i principis d'abril (segons el temps que faci.

Durant aquests dies i per celebrar l'arrivada de la primavera i la floració del Sakura, tots els Japonesos celebren una festa que es diu HANAMI en la que organitzen picnics amb els familiars i amics, es bonic veure com el terra dels parcs està plé de flors i tota la gent asseguda sobre la maravellosa catifa blanca i rosa.

Diu la llegenda que aquesta flor guarda una relació molt estreta amb el Codi dels Samurais, es més, la flor de cirerer era l'emblema d'aquests guerrers.

La màxima aspiració d'un Samurai, era morir en combat en el seu moment de màxim esplendor i no envellir ni marcir-se mai, així com fa la flor del cirerer, floreix i en seu màxim esplendor cau de l'arbre sense tenir temps de marcir-se.

Hi ha dues classes de flors de cirerer, unes de blanques i unes de rosa pàlid. Diu la llegenda que abans totes eren blanques.

En aquells temps de guerres els Samurais marxaven a lluitar i les dones es quedaven soles a casa, llavors es va fer una llei que prohibia a qualsevol dona d'un Samurai que es veies amb cap altre home mentre el seu marit era fora lluitant. Si es podia probar que el marit havia mort en combat, llavors eren lliures per refer la seva vida amb un altre home.

Curiosament mai hi va haver cap denuncia de que cap dona hagues infringit la llei.
Però al final de cada batalla havien mort tantes dones com Samurais, i cap d'elles havia estat assassinada.

Elles quan savien que el seu home havia mort en combat, anaven a sota del cirerer i es treien la vida. De mica en mica la sang d'aquestes dones es va anar filtrant per sota el cirerer i les flors van anar canviant de color i es van tornar rosades.

Sempre que sortia un guerrer Samurai de casa seva per anar a combatre, es plantava un cirerer en el seu honor.

NOMS QUE S'HAN FET CANÇÓ, O CANÇONS QUE HAN DONAT NOMS

2009-03-12T17:01:00.005+01:00

L'altre dia amb la meva filla vam estar buscant cançons que portessin un nom, i que per aquesta raó moltes persones es diuen així, pel sentiment que aquestes cançons han provocat als pares.

N'hi ha tanes que s'ens va acabar el full. Jo voldria fer aquest blog per algunes d'elles.

Per mi les millors son les dues que porten el nom de les meves filles : Marta (Joan Manuel Serrat) i Gemma (Joan Baptista Humet), però aquestes les he posat tants cops que ja no insistiré més.

Avui n'he triat unes quantes que a mí m'han fet bategar el cor més depressa, que m'han tocat l'ànima, que per mí so especials, aqui les teniu:

CLARA (Joan Baptiste Humet)

PENEOPE (Joan Manuel Serrat)

AVE LUCIA (Sergio Dalma)

LINDA (Miguel Bosé)

Per avui ho deixo amb quare, i totes del Pais, continuaré......

BOIG PER TÚ

2009-03-09T21:33:00.003+01:00

Molt poque vegades m'he emocionat tant com quan vaig sentir aquesta cançó cantada per tots els seguidors de SAU, en el concert homenatge a Carles Sabaté.

La cançó ja ha estat sempre una de les meves preferides, però quan la sents cantada així, amb tant de sentiment, la veritat, a mi se'm va posar la pell de gallina.

No us sabria dir perquè avui l'he recordat, però la vull compartir amb tots vosaltres, seguidors del meu blog.

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA

2009-03-09T15:01:00.002+01:00

Ahir va ser el "Dia Internacional de la dona treballadora", motiu de celebració, i tant, totes les dones ara estem completament alliberades i som lliures per poder treballar, no, més ben dit, estem obligades a treballar, perquè sense el nostre sou, la nostre familia no podria tirar endevant.
Perdoneu si no estic d'acord en celebrar una esclavitud, des del moment en que la dona va poder sortir de casa i treballar, amb els mateixos drets que els homes (aixó no passarà mai), es va convertir en una esclava.

La dona ha de quedar-se embarassada i portar el seu fill dins el seu ventre durant 9 mesos, però ha de treballar.

La dona ha de parir i deixar el seu fill amb 4 mesos a una llar d'infants perquè el cuidin unes desconegudes, perquè ha de treballar.

La dona ha de mantenir la casa en condicions i la familia tipa i feliç, però a més d'aixó també ha de treballar.

Ha de fer sempre bon paper i estar sempre contenta, quan al vespre arriva a casa esgotada després d'una jornada laboral de 8 o potser 10 hores, i encara ha de fer el sopar pels fills petits, els ha de banyar, i portar-los a dormir, explicant-los un conte i bressolant-los perquè s'adormin, i llavors encara queda la resta de feina, rentadora, sopar, netejar i ciudar bé el marit que ha arrivat a casa molt cansat i s'ha assegut al sofà esperant que la dona acabés amb els fills per dedicarse en cos i ànima a ell.

Potser ara les condicions han canviat una miqueta, però quan ho vaig viure jo, era així, ah!! i sobretot que sapiga cuinar perquè a l'home se'l sedueix per l'estomac.

Entendreu que per mi celebrar una fita com aquesta no sigui motiu d'alegria, sinó tot el contrari.

VIVÍ

2009-03-07T20:06:00.003+01:00

Viví
Ya perdoné errores casi imperdonables,
traté de sustituir personas insustituibles
y olvidar personas inolvidables.

Ya hice cosas por impulso,
ya me decepcioné con personas
cuando nunca pensé decepcionarme,
más también decepcioné a alguien.

Ya abracé para proteger,
ya me reí cuando no podía,
ya hice amigos eternos,
ya amé y fui amado,
pero también fui rechazado,
ya fui amado y no supe amar.

Ya grité y salté de tanta felicidad,
ya viví de amor e hice juramentos eternos,
pero también "rompí la cara" muchas veces!

Ya lloré escuchando música y viendo fotos,
ya llamé sólo para escuchar una voz,
ya me enamoré por una sonrisa,
ya pensé que iba a morir de tanta nostalgia y...

...tuve miedo de perder a alguien especial
(y terminé perdiéndolo) Pero sobreviví!!

Y tadavía vivo!
No paso por la vida...
y tu tampoco deberías pasar... Vive!!!

Es bueno ir a la lucha con determinación,
abrazar la vida y vivir con pasión,
perder con clase y vencer con osadía,
porque el mundo pertenece a quien se atreve.
Y...
LA VIDA ES MUCHO
para ser insignificante!

Charles Chaplin

DE VEZ EN CUANDO

2009-03-04T18:53:00.002+01:00

De vez en cuando la vida nos besa en la boca
y a colores se despliega como un atlas,
nos pasea por las calles en volandas
y nos sentimos en buenas manos;
se hace de nuestra medida,
coge nuestro paso y saca un conejo
de la vieja chistera y uno es feliz
como el niño cuando sale de la escuela.
De vez en cuando la vida toma conmigo café
y está tan bonita que da gusto verla.
Se suelta el pelo y me invita a salir con ella a escena.
De vez en cuando la vida se nos brinda en cueros
y nos regala un sueño tan escurridizo
que hay que andarlo de puntillas por no romper el hechizo.
De vez en cuando la vida afina con el pincel:
se nos eriza la piel y faltan palabras para nombrar
lo que ofrece a los que saben usarla.
De vez en cuando la vida nos gasta una broma
y nos despertamos sin saber qué pasa,
chupando un palo sentados sobre una calabaza

Mireu si n'es de bonica la vida, de tant en tant, com diu en Serrat, que et fa sentir que malgrat tot el que has anat vivint, bo i dolent, val tant la pena que no hi ha paraules per poder expresar el que ens ofereix si sabem fer.la nostre.

Tant se val com arrives a aquesta conclusió, a mi personalment m'hi ha fet arrivar una malaltia, que ha fet que em plantegi com viure feliç compartint la meva vida amb ella i a pesar de tot, sentir-me be i adonar-me que fins i tot soc afortunada.

De tant en tant, com diu en Serrat, la vida em convida a fer un café, i es tant bonica, que només puc veure les coses bones, les que fan goig, que per sort en tinc moltes encara.

Una bonica cancó per passar un bon cap de setmana

2009-02-25T23:58:00.003+01:00

La vaig descubri gràcies a la Gemma, gràcies Gemma, va per tú.

BON CAP DE SETMANA A TOTS !!!!

CARTA DE CAPELLADES A TELEMADRID

2009-02-25T18:13:00.001+01:00

Aquí us envio una carta feta per un noi de Capellades dirigint-se a Telemadrid
M'agradaria que la féssiu córrer a tots els vostres contactes perquè així coneguin el que realment passa a Catalunya amb el maleït bilingüisme. A veure si enviant-ho a força gent pot arribar als mateixos ulls que el programa de Telemadrid. La informació ens farà lliures...o això és el que diuen.

Aquí va la carta:

Escribo esta carta para Telemadrid, espero que la lean y se pongan en mi lugar (sé que no va a ser así). Les hablo en castellano para que me entiendan con facilidad y no se tengan que esforzar en usar un traductor. He visto su documental llamado 'Ciudadanos de segunda' ¿y saben qué? Me han hecho llorar. Suena penoso, ¿no? Me da igual, no tengo reparo en mostrar mis sentimientos. Les contaré, me llamo Arnau, soy de un pueblo de 'la Anoia' (provincia de Barcelona) llamado Capellades, de unos 5000 habitantes, he sido escolarizado toda mi vida en la escuela pública, donde nunca he destacado y siempre he ido justo a la hora de pasar cursos, llegando a repetir 1º de bachillerato. Actualmente estoy cursando 2º del ya dicho curso, tengo dieciocho años. Sin embargo, me considero plenamente capaz de presentarles ya sea verbalmente o escrita cualquier tipo de argumentación en su lengua, el argentino.
Y no solo me atrevo a decirles esto, sino que también me atrevo a decirles que desconozco cualquier persona que no sea capaz de hacerlo. También me considero capaz de hablarles con suma facilidad en su lengua, me siento capaz de sentarme delante de ustedes y expresarles en castellano mis sentimientos con toda facilidad.
La supuesta discriminación que he sufrido en la educación catalana, me permite saber un idioma más que ustedes y utilizar el suyo en su máximo nivel, no tengo nada que envidiar a una persona de mi edad que resida en Madrid y se lo digo por experiencia. ¿Se creen que no soy capaz de leer el Quijote? Lo he leído, es más, hace dos años, a los 16. ¿Me creen incapaz de leer El Lazarillo de Tormes o 'la Celestina'? Se equivocan. ¿Creen que no me gusta Lorca? ¿Creen que no me gusta Machado? Se equivocan. ¿Creen que el castellano es una lengua extraña para mí? ¡Pero si es mi segunda lengua!, la domino a la perfección; ¡leo libros en castellano desde siempre!; de hecho, desde primero de ESO estoy obligado a leer tres libros de castellano por año y en primaria también tenía que leer uno por año, además, mi bachillerato incluye una asignatura llamada Literatura Castellana. Pero también leo por iniciativa propia en castellano, en mi tiempo de ocio me he leído todas las novelas de Harry Potter en castellano.
No soy de mente cerrada, la diversidad bien entendida, en la que una cultura no se come a la otra es un hecho enriquecedor desde mi humilde punto de vista. Yo soy catalán, independentista, de estos malos, como diría Joel Joan o Mikimoto. Les podría meter un rollo de 25 páginas del porque me siento catalán y no español, pero se lo resumiré en una frase: Porque estamos en el siglo XXI y me da la gana. ¿Qué van a hacer señores? ¿Lo que hizo Felipe V? ¿Lo que hizo Primo de Rivera? ¿Lo que hizo Franco? ¿O a caso estoy manipulando la historia y estas ilustres personas (para ustedes) fueron una eminencia respetando los derechos humanos y la libertad de expresión? No quiero entrar en detalles históricos de cada uno de estos personajes, porque así no me pueden acusar de modificar la historia, como siempre hacen ustedes. Todos sabemos que la historia la escriben los vencedores. Por cierto, mi bisabuelo era católico, pero catalanista, lo mató uno de estos tres señores que hicieron lo que ustedes quieren hacer a mi país, destruirlo.
Decirles también, y retomando el hilo anterior, que en mi instituto no todas las asignaturas comunes se hacen en valenciano: he hecho, matemáticas, filosofía, literatura, inglés y sociales en castellano, además, en el resto de asignaturas, la mayoría de profesores optan por contestar en el idioma en que se les pregunta, cosa que encuentro totalmente mal ya que creo que a la larga, el castellano acabará sustituyendo el catalán en las aulas, relegándolo, pues, al uso familiar.
Las lenguas son como las especies, hay que protegerlas, la extinción de una lengua, tendría que ser traumática en ojos de cualquier humano (un español, por ejemplo), de lo contrario, este demuestra un racismo lingüístico total, un imperialismo, una poca sensibilidad que creía desaparecida del ciudadano español.
No hablamos catalán para molestar. Si no mantenemos el catalán vivo, nadie lo va a hacer por nosotros, nos vemos con esta obligación moral. ¿Racistas, nosotros? En absoluto, acogemos a todo el mundo que no quiera destruir nuestra cultura imponiendo la suya, me da igual que vecino tenga, pero que respete el estatuto de la escalera y si no lo hace, si busca destruir mi escalera, le pediré con toda la educación del mundo que se vaya. Los catalanes no podemos ser racistas, nuestras raíces son mestizas al 100% y orgullosos, si señores, estoy orgulloso de la inmigración andaluza de los 60, orgullosísimo, la mayoría de mis amigos tienen raíces andaluzas, pero ellos se consideran catalanes y lo son tanto como yo, sin lugar a dudas. Además, como nos pueden considerar racistas si tenemos como presidente un hombre de origen andaluz y con mucha dificultad para hablar el valenciano, ¿seria el caso a la inversa posible en Andalucía o Madrid? No lo entiendo. Los racistas son ustedes, que quieren imponer su pensamiento en un lugar ajeno, considerando pues, el pensamiento de la gente de este lugar, inferior y menos válido, creando una discriminación evidente entre personas, que se puede tachar, pues, de racista.
Espero que lean mi carta, la he hecho rápido, desordenada y no he hecho un esquema previo como mi profesora de argentino dice.. Espero que sepan leer entre líneas. Que sepan ustedes, que las lágrimas que me han hecho derramar riegan mi conciencia, que reside abierta y con ansias de libertad para mi pueblo. 'Ladran, luego cabalgamos', como se dice en castellano. Les dejo con una frase en catalán, como en su documental:

Que les meves llàgrimes de ràbia ofeguin la vostra ignorància

ALGUNA PREGUNTA PERSONAL

2009-02-22T20:57:00.004+01:00

Avui, al blog de la Joana he trobat aquest meme, i m'ha agradat molt saber una mica més dels seus gustos, en fi, de la seva vida.

Per aixó jo també el vull fer, per gust, com diu la Joana, perquè també vull que em conegueu una mica millor.

1.- Com es el teu despertar al matí?

Tranquil, em desperto molt d'hora, a la matinada i m'agrada encendre el llum petit i llegir una estona abans de llevar-me.

2.-La teva estacio favorita de l'any?

L'estiu, m'encanta el sol, el mar, els carrers plens de gent passajant, recordo les vacances amb les meves nenes i els meus pares, ja fa anys i sempre em porten records feliços.

3.-Com ocupes el teu temps lliure?

M'encanta llegir, també estar una estoneta a l'ordinador parlant amb amics, també m'agrada estar al costat de la meva mare, i quan tinc les meves filles, elles son tot el meu temps.

4.-Quin es el teu menjar preferit?

La xocotata, sempre la xocolata.

5.-Quin es el teu color preferit?

M'agrada molt el negre, però amb uns tocs de colors vius com per exemple un rosa fucsia, un blau turquesa, però el meu preferit és el color dels cabells de la meva filla Gemma.

6.-Quin dia de la setmana és el millor per tu?

El dissabte, comença el cap de setmana i a vegades tinc les meves filles a casa.

7.-Quin lloc t'agradaria visitar alguna vegada?

Egipte, i navegar pel Nil, es el meu somni.

8.-Que et fa por?

Només em fa por perdre la gent que estimo

9.-Que és per tu un blog?

Una finestre oberta a tothom, un lloc on pots compartir un pilot de coses.

10.-Et costa perdonar?

Doncs, si, una mica, però sempre acabo perdonant.

11.-Que trobes a faltar?

Al meu pare, una abraçada d'algú que m'estimi (soc adicte a les abraçades) tenir als meus braços a les meves filles quan eren petites i els cantava una cançó perquè dormissin, no estar malalta... infinitat de coses més que no cabrien aqui.

12.-Com vius el Nadal

No tant feliç com jo voldria, però acceptable.

13.-Quins formen el teu millor concert?

La veu de la Gemma quan canta a la dutxa, el riure encomanadis de la Marta quan es feliç, la veu de la meva mare.
També formen un gran concert els meus grups preferits els Beatles, Queen, Sau, Rem, El Boss, Guns'N Roses, Michael Joackson. Operes com Madama Butterfly, Thurandot, sobre tot si les canta en Pavarotti, i el millor, per aixó l'he deixat per l'últim, un concert de'n Joan Manuel Serrat, al Palau, molt a prop de l'escenari.

YOU BELONG TO ME

2009-02-21T19:08:00.002+01:00

Podriem traduir-ho per "Tu em pertanys". Una frase totalment inacceptable, almenys des del meu punt de vista, cap persona pot pertanyer a una altre, sempre hi ha d'haver en un mateix el suficient amor propi com per poder dir que comparteixes la vida amb altres persones però que no pertanys a ningú.

De fet escric aquest blog, perquè aquesta tarde m'he estat mirant la pelicula que porta aquest titol, està basada en un llibre d'una de les meves escritores preferides "Mary Higgings Clark", us recomano la seva lectura, aixi com la de qualsevol dels seus llibres, encara que jo en tinc un de preferit que es el primer que vaig llegir d'aquesta autora i el que va fer que continues llegint els seus llibres, el titol es "Palida como la Luna", probeu de llegir-lo, us apassionarà.

Per acabar, a continuació un poso la cançó que dona nom i posa música a la pelicula i al llibre, una cançó una mica antiga, però preciosa.

YOU BELOG TO ME

Musica, musica i més musica

2009-02-10T15:15:00.002+01:00

Aquesta setmana no se que ho fa, però estic recuperant cançons que portava dins el meu cor, però des de fa molts anys.

Avui, no recordo exactament on, he sentit aquesta cançó i he recordat la sensació tant maravellosa que em feia sentir quan l'escoltava.

La vull compartir amb vosaltres.

LOVING YOU - LEONA LEWIS

Per cert, quan es va fer famosa aquesta cançó, la LEONA LEWIS, només tenia 15 anys, però ja es podia endevinar molt clarament el talent innat que tenia.

NIGHTS IN WHITE SATIN

2009-02-08T20:43:00.002+01:00

Aquesta va per la Marta, i per descomptat per tots els que la vulgueu escoltar.
Una cançó preciosa i que forma part dels records més bonics de la meva joventut.

THE MOODY BLUES - NIGHTS IN WHITE SATIN

EL MEME DEL 7

2009-02-08T14:14:00.003+01:00

Ja fa molts dies que tinc pendent de fer aquest meme que em va enviar la Joana.

Em sap greu haver trigat tant, Joana, però entre el correu, el facebook, el foro que hem obert els de l'associació, ufff... tinc tantes coses a fer que hi ha dies que m'assec devant l'ordinador i penso fer moltes coses i només amb una ja estic colapsada.

Però "Lo prometido es deuda" i per fi, aqui tens el meu meme del 7, jo he triat, música, quina altre cosa podia triar? a mi la música em fa viure.Doncs aqui van les meves 7 cançons preferides.

1.- And I love Her (Beatles)

2.- Es caprichoso el azar (Joan Manuel Serrat)

3.- La vida es bella (Noa i Miguel Bosé)

4.- Smile (cantada per Michael Jackson encara que la cançó es de Ch. Chaplin)

5.- La mare (Dyango)

6.- Gemma (Joan Baptiste Humet)

7.- Marta (Joan Manuel Serrat)

Y ara el més dificil passar-ho a 7 persones més.

Marta

Gemma

Oriol

Carles

Inma

Zel

Joan

AVUI VISITA A L'ICAM

2009-01-29T19:18:00.002+01:00

Per fí avui després d'esperar tres mesos he anat a la segona visita a l'ICAM.
El resultat és nefast, m'han donat l'alta i m'han dit que amb una malaltia com la Fibromialgia no em podia estar quieta a casa i que treballar m'aniria molt bé.

M'ha visitat la mateixa doctora i hem tingut una mica de mal rottlo, perquè jo li he demanat que em dones una explicació de perquè no consideraven la Fibromialgia com una malaltia incapacitant, li he dit que jo no ho entenia, si he portat un pilot d'informes de metges de l'ICS amb un diagnostic molt clar i la recomanació que no puc treballar, com era que ella no ho volia entgendre?.

Llavors he continuat dient-li que si ella tenia algú que li manava no fer cas d'aquests informes, ho comprenia, però que no els ignorés perquè si.

Uiii! s'ha enfadat moltissim i m'ha dit que a ella ningú li donava ordres, que era metgesa i una professional i podia prendre ella mateixa les decissions sense que ningú li digues el que havia de fer.

Bé, al final he agafat l'alta i he marxat, al cap i a la fí he pensat que no en treuria res de barallar-me amb ella.

Mes endevant ja començaré de nou i aquesta vegada amb un bon advocat i per via judicial.

Ja veieu, tantes plataformes aprovades al congrés per unanimitat i de moment no serveixen per res, nosaltres seguim sent les victimes d'una malaltia maleida de la que ningú en vol sentir el nom, per ells es invisible, i el nostre patiment es fingit.

A mi tot aixó em fa molt mal, i no vull ni puc quedar-me de braços plegats, necessito lluitar, no se com, però trobaré la manera de que m'escoltin.

CUATRO BODAS Y UN FUNERAL

2009-01-28T15:30:00.000+01:00

Avui, per enessima vegada (mai em cansaria de veure-la) he vist la pel·licula Cuatro bodas y un funeral.
Com quasi totes les pel·licules Angleses, és especial et fa riure, et fa plorar i si més no no et deixa indiferent.
El que a mi més em conmou de tota la pel·licula és el funeral de l'amic, i el poema que el seu amant, el seu gran amor li llegeig perquè tothom s'adoni del que sent en aquells moments.

MELANCOLIA DE FUNERAL

" Para todos los relojes, corta el teléfono,
impide que el perro ladre con un hueso jugoso.
Silencia los pianos, y con tambor amortiguado,
trae afuera el cajón, deja que los afligidos vengan.

Deja que los aviones circulen gimiendo por encima,
garabateando en el cielo el mensaje "él esta muerto".
Pon grandes cintas alrededor de los blancos cuellos de los cisnes.
Deja que los policías de trafico usen negros guantes de algodón.

Él era mi norte, mi sur, mi este, y oeste,
mi semana de trabajo y mi descanso de Domingo,
mi mediodía, mi medianoche, mi habla, mi canción.
Pense que amor duraría para siempre. Estaba equivocada.

Las estrellas no son deseadas ahora, apaga todas y cada una.
Envuelve la luna y desmantela el sol.
Vuelca el océano y barre la madera.
Porque ahora nada podría hacer ningún bien. "

W.H.AUDEN

CREPUSCULO

2009-01-25T20:35:00.020+01:00

Suposo que tots heu sentit a parlar d'aquest llibre que ja ha estat passat al cinema, amb un éxit sense precedents.
Jo soc lectora vocacional, des de que vaig aprendre a llegir no he pogut parar, m'agraden quasi tot tipus de llibres, tinc preferències, suposo com tothom, però mai m'he negat a llegir cap llibre sense haver-lo començat i comprobat per mi mateixa que no em sento comoda llegint-lo.
Vaig sentir a parlar d'aquesta saga de llibres que obre CREPUSCULO, per les meves filles, van arrivar a les seves mans i em vaig adonar que els creava com una adicció, que no podien parar de llegir, l'ansietat per acabar tota la col·lecció de quatre llibres era tanta, que no van poder esperar que l'últim llibre s'edites en Castellà i el van comprar en Angles.
Jo no estava segura que m'agradessin aquests tipus de llibres, però vaig voler començar a llegir el primer, per curiositat.
La curiositat es va convertir des de la primera linea, en necessitat, i em va enganxar tant que no he pogut parar, ara ja estic acabant l'últim dels quatre llibre que, de moment, composen tota la col·lecció.
A mi mai cap altre llibre m'havia provocat una reacció com aquests quatre, quan començo a llegir, estic totalment submergida dins l'història dels seus protagonistes, per imbersemblant que sembli, una historia de Vampirs, Homes llop, però per sobre de tot una gran i profunda història d'amor.

El segon llibre es LUNA NUEVA

El tercer llibre es ECLIPSE

El quart llibre i lúltim es AMANECER

Us recomano la seva lectura, i també la pelicula del primer llibre, es quasi identica que el llibre i els protagonistes molt ben triats, son aquests:

ME'N VAIG DESCUIDAR UN

2009-01-19T18:45:00.002+01:00

Ahir vaig fer una entrada parlant dels homes de la meva vida. Me'n vaig descuidar un de molt important, però he cregut que en lloc d'afagir-lo al bloc d'ahir es mereixia ben bé una entrada per ell sol.

Es el meu cosí Lluis, te 10 anys més que jo i viviem de costat quan jo era petita, jo sempre era a casa seva, La meva tieta tenia una botiga i a mi m'agradava molt potinejar per per tota la botiga, la veritat és que la meva tieta tenia una paciencia de Sant amb mi, allà era també casa meva.

Doncs en Lluis, el meu cosí, quan arribava a l'hora de dinar, sempre s'asseia a la taula amb el plat al devant i un llibre de l'Agatha Cristie a la ma, i mentre dinava llegia i escoltava sempre la música dels Beatles, per una nena petita com jo, ell era el meu germà gran, l'adorava, tot el que ell feia i deia era paraula de Déu.

Gràcies a ell vaig coneixer els Beatles, dels que no m'he separat mai, fins i tot tinc els discos del meu cosí que sempre em deixava posar i treure i al final me'n vaig emportar dos a casa que encara els guardo com un gran tresor.

També li dec a ell la meva afició a la lectura, jo pensava, si en Lluis llegeig tant, deu ser fantàstic llegir, ara tinc totes les coleccions dels llibres de l'Agatha Cristie una en català i l'altre en Castellà, llàstima que ja no hi sigui perquè m'encantan els seus llibres i els seus personatges tant carismàtics.

I aquest es l'altre home de la meva vida, ara ja es avi, i li cau la baba amb el seu net, no cal dir que l'estimo moltissim, per mi continua sent el meu germà gran que no vaig tenir mai.

I aqui, com no podia ser d'una altre manera, tancaré el bloc amb una cançó dels Beatles, una de les meves preferides, perquè amb ells se'm fa molt dificil triar-ne una, es que per mi totes son fantàstiques.

ELS HOMES DE LA MEVA VIDA

2009-01-18T20:06:00.002+01:00

Amb els anys que tinc, que ja son uns quants, si em paro a pensar en tots els homes que han passat per la meva vida, ufff..., son molts i algúns hi han deixat una emprempta a voltes bona, a voltes dolenta.

El primer home de la meva vida, el més important i al que he estimat més, es el meu pare. Com tots els nens petits, sempre vaig veure al meu pare com el meu eroi particular, sempre ho arreglava tot, sempre podia comptar amb ell, i el més important és que a mida que em vaig fer gran, no va canviar la meva perspectiva, el meu pare sempre va estar a l'altura que corresponia a cada epoca de la meva vida.

El meu segon home, llavors només era un nen petit com jo, va ser en Joan, viviem devant per devant i sempre ho compartiem tot, jugavem junts, menjavem junts, anavem al colegi junts, feiem els deures junts, en fí, sempre serà un home molt important per mi, molt especial, a mi m'agrada considerar-lo el meu germà, i sempre l'estimaré moltissim.

El meu tercer home, també era un nen, com jo, es deia David, només teniem 6 i 7 anys, i el vaig coneixer quan anava a estiuejar a casa de la meva iaia, ell des d'el primer dia em va dir que es volia casar amb mi, i jo li deia que no m'agradava perquè sempre portava la cara bruta. Però era mentida, a mi també m'agradava i el dia que els meus pares em vàren venir a buscar, vaig plorar molt quan em vaig despedir d'ell. No l'he tornat a veure mai més, però mai he deixar de recordar-lo amb molt de carinyo.

El meu tercer home ( jo ja tenia 13 anys) es deia Pere, jo se que m'estimava moltissim, sempre em deia que si em casava amb ell no hauria de treballar mai i que em compraria tot el que jo vulgues, vàrem sortir junts una temporadeta petita, a mi m'agradava, l'apreciava molt pero no n'estava enamorada. Molt sovint he pensat en com hauria estat la meva vida al seu costat, perquè la seva igual que la meva no ha estat gaire feliç, potser estavem destinats a estar junts i jo vaig desafiar al destí. Mai ho sabrem.

El meu quart home es deia Toni, quina tendresa em desperta pensar en ell, durant molt temps va empaitar a les meves amigues per demanarels-hi coses meves, fins i tot jo pensava que li agradava una meva amiga i es veu que només vivia per veurem, també ens vàrem anar trobant uns quants caps de setmana, però tampoc me'n vaig enamorar, era una persona maravellosa, tenia un cor tant gran que no li cavia al pit. Em va saber molt greu no poder correspondre a tot el seu carinyo, però els sentiments volen pel seu compte i mai es el mateix que tu voldries.

El cinquè, es deia Josep, aquest va ser el meu gran amor, d'ell si que me'n vaig enamorar, moltissim, però crec que ell no m'estimava tant com jo, vàrem sortir junts bastant temps, quasi un any, però al final em vaig a adonar que no m'estimava, i va ser doloros per mi perquè jo si que l'estimava a ell, però vaig deixar-lo perquè em feia molt mal tot el que estava passant i no ho vaig poder resistir més. Em va venir una miqueta al darrera, però ja no vàrem tornar a sortir més. Va ser el meu primer desengany i m'ho vaig passar molt malament, fins i tot ara, si alguna vegada el veig encara penso, perquè no va poder ser?, la vida es així.

El meu sisé home, no era Espanyol, era Alemany, ens vàrem enamorar durant unes vacances d'estiu a Sirges, on tant la meva familia com la seva estiuejavem cada any. El primer any ja ens vàrem enamorar, i quan va arrivar el final de les vacances, vàrem patir molt per separar-nos, però vàrem continuar la relació per correu, durant tot l'any, fins que ens vàrem retrovar el seguent estiu, que maco era, em regalava bombons, em portava a ballar, aquell estiu ja em va proposar que per Nadal anés a passar les vacances a casa seva a Hamburg, m'estava preparant una habitació per mi, la pintava ell i hi tenia les nostres fotos, en fi, em vaig espantar, jo també l'estimava molt, però era tant lluny de casa, i un pais tant diferent on no entenia a ningú, no se, vaig veure que la cosa era molt seria i no em vaig veure amb cor de continuar, ja se que li vaig trencar el cor, però el meu també va estar molt temps partit pel mig, una part estava amb ell i l'altra aqui, a casa meva, amb la meva familia i els meus amics, en fi la meva vida, va pesar més la balança pel cantó de casa i vàrem deixar de veuren's i escriuren's. Mai més he sabut res d'ell, m'agradaria saber que ha set feliç.

El seté va ser el definitiu, va començar molt malament perquè ell feia molt temps que em venia al darrera i a mi no m'agradava i no el volia ni veure, però la seva insistencia no va parar, va ser constant fins que un dia per treureme'l de sobre, vàrem quedar per sortir amb un seu amic i una meva amiga, i després d'aquest dia, de tant en tant sortiem, però sempre amb una colla d'amics, ell no va deixar mai d'insistir fins que a mesura d'anar passant temps al seu costat, me'n vaig enamorar, i molt, aquest va ser el meu error més gran, m'hi vaig casar, ens estimavem moltissim, van ser uns anys feliços, però vàren acabar malament. De tots els homes de la meva vida, aquest és l'únic que no hauria d'haver triat, la meva primera impresió, era l'acertada, però el cor no va escoltar les raons del cap. Vaig patir molt, però el més maravellos de tot es que gràcies a ell, tinc dues filles que son un tresor, almenys em va donar una cosa positiva.

També va ser l'últim, ara ja fa molts anys que es va morir, i jo des de que ell em va deixar per una altre dona, mai més he tingut cap rel·lació, mai més m'he tornat a enamorar, no sabria dir ben bé perquè, però em fa molta por tornar compartir la meva vida amb un altre home. Suposo que només em falta una cosa per esvair totes les pors, enamorar-me, m'aniria bé i m'agradaria, però aixó ja son raons del cor, en el que jo mai he pogut manar.

Alguna vegada he vist brillar els ulls a algún home quan em mirava, però mai he tingut l'ocasió de trobar la persona que jo somnio i fer que els nostres somnis coincideixin.

Potser aquesta maravellosa cançó podria ser l'adequada per tancar aquest bloc:

GANDHI (60 ANIVERSARI)

2009-01-10T20:05:00.005+01:00

Aquest any es el seixanté aniversari de la mort d'aquest home admirable.

Hi ha persones que deixen una emprempta inoblidable durant el seu pas per la vida, i ell indiscutiblement és una d'elles.

Sempre he pensat que el que ell ens va donar al llarg de la seva vida és un tresor, el seu tresor més preuat, ell mateix, així ho defineix ell en una de les seves frases més famoses:

"Es mejor permitir que nuestras vidas hablen de nosotros a que lo hagan las palabras".

La seva vida, per descomptat ha parlat per ell.

NOMÉS PELS QUE M'IMPORTEN

2009-01-08T10:34:00.002+01:00

........Hi ha un moment a la vida que t'adones de: qui t'importa, qui mai t'ha importat, qui ha deixat d'importar-te, i qui sempre t'importarà.
Per tant... no et preocupis per la gent del teu passat, alguna raó hi ha per la que no estaran en el teu futur ...

Demostra que els estimes, i diguels-hi a tots als que no vulguis perdre en el 2009, incloent-me a mi si vols.

Gràcies als que esteu al meu costat, i m'importeu, gràcies mils per ser-hi.

Per mi la vida seria molt pitjor sense tots vosaltres, feu que valgui la pena llevar-me cada dia. Jo necessito saber que encara que no estiguin al meu costat, hi ha persones que pensen amb mi, que m'estimen, que els importo.

Per aquest motiu reflexionant moltissim, perquè tinc molt temps per fer-ho, he arrivat a un punt on em sento a gust amb mi mateixa, on no soc egoista i vull que les persones que estimo siguin felices per sobre de tot, encara que no estiguin al meu costat, la seva felicitat és la meva.

Una cançó per cada un de vosaltres, la mateixa, perquè vosaltres sou la meva llum per poder encendre un dia rera l'altre.

LA CAMPANETA

2009-01-04T23:54:00.002+01:00

La infancia no va de una edad concreta a otra.
El niño crece y abandona los infantilismos.
La infancia es el reino donde nadie muere.

Edna St.Vincent Millay.

Enteneu perquè jo vull ser la Campaneta?
Jo no vull deixar mai del tot aquesta part que encara em queda de nena petita, no vull que ningú ni res del meu voltant mori o desapareixi.
Em podria dir Peter Pan, però al final ell va decidir creixer, en canvi la Campaneta sempre serà la fada que viu i cuida a tots els que han decidit no creixer mai del tot.

RESISTIRE

2009-01-03T19:17:00.002+01:00

Sempre m'han agradat les cançons del DUO DINAMICO, però en aquesta especialment m'hi sento molt identificada.

Al llarg de la meva vida m'han passat moltes coses bones, però moltes de dolentes i la meva bandera sempre ha estat resistir i lluitar per vencer qualsevol mala passada que m'hagi jugat la vida.

Per aixó avui que he vist que sortien altre cop per la tele, i els he tornat a escoltar, he volgut compartir-ho amb vosaltres.

No us perdeu el missatge tant bonic que conté aquesta cançó.

CALENDARI 2009

2008-12-21T21:27:00.006+01:00

Avui una amiga m'ha enviat un correu amb un calendari pel 2009. El més bonic d'aquest calendari, es que cada més te una frase d'algunes persones més o menys celebres, persones que passen o han passat per la vida deixant emprempta.
M'han agradat totes però he volgut anar a veure el personatge i la frase del més en que jo vaig neixer, el més d'Octubre.
La persona es la "Mare Teresa de Calcuta", una dona a la que jo he admirat sempre, amb la que m'hauria agradat assemblar-me,( encara que ja portem el mateix nom) perquè la seva filosofia de donar-ho tot fins i tot donar-se ella mateixa, sempre altruistament i sense demanar mai res a canvi, es una de les coses que tinc pendents de fer durant la meva vida, espero poder-ho aconseguir, perquè no hi ha una satisfacció més gran que ajudar, consolar, i fer tot el que puguis per qui ho necessiti.
Aquest calendari havia d'arribar a les meves mans perquè una altre coincidencia es que la frase de la mare Teresa de Calcuta diu així:

Si en verdad queremos amar, debemos aprender a perdonar.

Aquest es un fet que també tinc pendent de portat a terme, ho tinc clar, encara que no se quan aconseguiré fer-ho, haig de dir que el missatge m'ha arribat.

Més endevant us faré arrivar alguna altre frase d'aquest calendari, segur que us agrada.I si algú vol que li envii tot el calendari per correu electronic, només m'ho heu de demanar.

UNA ABRAÇADA PER NADAL

2008-12-18T12:50:00.006+01:00

Una abraçada per Nadal
Una abraçada d'amor i pau
Una abraçada d'amistat
Una abraçada de bon grat
Una abraçada a tots
Per Nadal.

Espero que sigueu feliços, per Nadal i sempre.

ELS VELLS AMANTS

2008-12-13T19:52:00.005+01:00

Aquest bloc va dedicat a en Joan,perquè llegint el seu, he pensat en aquesta cançó. M'hauria agradat posar-hi el video amb la cançó cantada de'n Joam Manel Serrat, però no l'he trobat, només he trobat la lletra, i potser amb una mica de sort un enllaç on podràs sentir com la canta.

Quan escolto aquesta cançó m'envaeix una gran tendresa, la mateixa que et vull transmetre.

ELS VELLS AMANTS

Els seus cabells el temps ha tornat blancs.
Les seves mans, nervioses i arrugades.
Els seus cabells el temps ha tornat blancs,
i un xic més trista la seva mirada.

S'estimen com jo voldria ser estimat,
(si els costums que segueixo ho permeten).
S'estimen com jo voldria ser estimat,
quan la esperança comenci a estar seca.

I s'agafen les mans,
els vells amants.
I recorden, com ahir,
les flors que van collir.

I s'agafen les mans
els vells amants.
Es miren i ho saben tot,
no els cal dir res, cap mot.

On els vells viuen es va aturar el temps,
amb el retrat que a la pared penja.
On els vells viuen es va aturar el temps,
després que es varem casar aquell diumenge.

La ràdio antiga i el rellotge gran
i el cobretaula carregat de randes.
La ràdio antiga i el rellotge gran,
que encara sona d'hora en hora amb mandra.

I s'agafen les mans,
els vells amants.
I es bressolen cada nit
com dos infants petits.

I s'agafen les mans
els vells amants.
I es pregunten: «Estàs bé?
Avui no et fa mal res...?»

I per Sant Jordi ell li compra una rosa,
embolicada amb paper de plata.
I per Sant Jordi ell li compra una rosa,
mai no ha oblidat aquesta data...

I pels carrers s'han perdut els amants.
No tenen por, no tenen pressa.
I pels carrers s'han perdut els amants,
amb una flor i la seva tendresa

http://www.goear.com/listen.php?v=24b37e0

JA SURT EL SOL

2008-12-12T21:28:00.002+01:00

Aquest any la cançó que han triat per promocionar el disc de "la Marató", es preciosa, per tot el que vol donar a entendre, ja que quant tens una malaltia mental, mai veus el sol, la vida sempre es fosca, i arrivar a veure una escletja de sol, ja és un miracle. Doncs el que s'aconsegueixi per la Marató espero que faci veure el sol a moltes persones que estan vivint a les fosques ja fa molt temps.

Quan la vaig sentir per primera vegada per la TV, em vaig emocionar, UNA CANÇÓ DELS BEATLES!!! i precisament de'n George Harrison, que tenia un gran talent component però potser va estar sempre una mica eclipsat pel's Lennon/McCartney.

En fí, que el que us volia dir es que com que els Beatles sempre ha estat el meu grup preferit, m'ha agradat que entre les seves cançons trobessin aquesta amb aquest missatge tant bonic.

L'heu d'escoltar, no us la podeu perdre.

HERE COMES THE SUN - BEATLES

NO SOC JO

2008-12-08T19:59:00.002+01:00

Avui, m'he mirat al mirall,com faig cada dia per rutina i quasi sempre em veig igual, veig que encara soc jo, es molt curios però jo sempre em veig "jo mateixa", encara que hagin passat molts anys des de que em vaig mirar per primera vegada al mirall i vaig saber que aquella imatge que veia era jo.

Avui no, no se per quin motiu, però avui m'he mirat al mirall i he vist que no era jo, i m'he preguntat, perquè? que ha canviat?.

M'he donat compte que de mica en mica he anat deixant de ser jo, he deixat que pintar-me, he deixat d'anar a la perruqueria, he deixat de mirar-me jo mateixa amb bons ulls i m'he anat convertin en una altre persona que no s'estima prou i que no m'agrada.

No vull seguir canviant, dit d'una altre manera, vull tornar a veure'm jo mateixa com abans, vull agradar-me i vull estimar-me, per tant crec que hauré de canviar una mica la meva filosofia i no anteposar tant el benestar de la gent que estimo al meu, vull ser PRIMER JO, i si jo em veig bé, i m'estimo i m'agrado, aixó també es reflexarà en el que jo pugui donar als altres.

Estic cinvençuda de que em proposo una meta molt dificil, perquè jo sempre he viscut pels altres, però ho intentaré, i cada dia al matí quan em llevi, m'aniré repetint, PRIMER JO.

Sempre m'agrada adornar els meus escrits, i avui com que encara el tinc molt present, l'adornaré amb una cançó de'n Joan Baptista Humet.

JOAN BAPTISTA HUMET - Que no soy yo -

CREPUSCULO

2008-12-05T19:18:00.003+01:00

Avui estrenen la pel·licula d'aquest gran llibre, no se si n'heu sentit a parlar o l'heu llegit, si no es així, us el recomano.

Em moro de ganes de veure la pel·licula, tinc ganes de posar cara als personatges, no se si seràn com mel's imagino.

Jo l'he llegit i ja he començar la continuació "Luna nueva", igual d'apassionant que el primer. Aquesta és una petita mostra:

EL DESPERTAR

El tiempo pasa incluso aunque parezca imposible, incluso a pesar de que cada movimiento de la manecilla del reloj duela como el latido de la sangre al palpitar detras de un cardenal. El tiempo transcurre de forma desigual, con saltos extraños y treguas insoportables, pero pasar, pasa. Incluso para mi.

A veure si us animeu a llegir-lo i aixó podrem comentar-lo.

L'ANGEL DELS NENS

2008-12-03T17:22:00.002+01:00

Conta una llegenda que un nen a punt de néixer va tenir aquesta conversa amb Déu:

(Nen) Em diuen que demà m'enviaràs a la terra, però ¿Com viuré tan petit i indefens com sóc?

(Déu) Entre molts àngels t'en vaig escollir un per a tu. Ell t'està esperant i et cuidarà.

(N) Però dígue'm, aquí al cel sóc feliç, no faig res més que cantar i somriure.

(D) El teu àngel et cantarà i somriurà tots els dia i tu sentiràs el seu amor i seràs feliç.

(N) I com entendré el que la gent em parli, si no conec l'idioma dels homes?

(D) El teu àngel et dirà les paraules més dolces i més tendres que puguis escoltar i amb molta paciència i afecte t'ensenyarà a parlar.

(N) I què faré quan vulgui parlar amb tu?

(D) El teu àngel t'ajuntarà les manetes i t'ensenyarà a orar.

(N) He sentit a dir que a la terra hi han homes dolents Qui em defensarà?

(D) El teu àngel et defensarà encara a costa de la seua pròpia vida.

(N) Però estaré sempre trist perquè no et veuré més Senyor.

(D) El teu àngel et parlarà de mi i t'ensenyarà el camí perquè retornis a mi, encara que jo sempre estaré al teu costat.

En aquest instant, una gran pau regnava al cel, però ja s'escoltaven veus terrestres, el nen amb pressa repetia suaument :

(N) ¡Déu meu, si ja m'en vaig, dígue'm el seu nom! Com es diu el meu àngel?

(D) El seu nom no importa.... Tu li diràs MARE.. "

ADEU, SEMPRE VIURAS AL MEU COR

2008-12-01T17:11:00.007+01:00

Aquesta matinada, després d'una llarga malaltia ha mort en JOAN BAPTISTA HUMET.

En aquest bloc li vull fer un petit homenatge per tot el que han influit ell i la seva música a la meva vida.

Jo encara era molt jove, i ni tant sols tenia al cap si tindria o no tindria fills, però un dia vaig sentir la cançó de Joan Baptista Humet "GEMMA", que ell va escriure per dedicar-la a la seva germana petita, i no puc explicar com però el sentiment que ell va depositar a fer aquella cançó, em va arrivar directament al cor, em vaig enamorar de la cançó i del nom, i vaig tenir molt clar que si mai tenia una filla, s'hauria de dir Gemma.

Vaig tenir dues filles que ara ja son adultes i la primera es va dir Marta (per en Joan Manel Serrat) pero a la segona, a la germana petita, li vaig posar Gemma.

Des de molt petita li vaig explicar que l'origen del seu nom, era la cançó de'n Joan Baptista Humet, "Gemma", que ell havia dedicat a la seva germana petita amb una tendresa i un amor que es palpaven a tota la cançó i a ella li agradava pensar que li cantava la seva germana gran, a la que adora.

La meva filla Gemma, ha tingut molt present durant tots els 24 anys de la seva vida tant la cançó, com el seu autor, del que jo li parlava molt sovint, i avui quan ha sabut que en Joan Baptiste havia mort i que feia 4 anys també havia mort la seva germana, Gemma, ha plorat desconsoladament, un trocet del seu cor se n'ha anat amb ells, encara que sempre, sempre, estaran presents a la seva vida, i formaràn part dels seus records.

Aquesta és la cançó que em va robar el cor fa tants anys, "GEMMA"

web joan baptista humet

Jo vaig seguir la carrera de'n Joan Baptista Humet, perquè em marabellaven els sentiments que posava a cada una de les seves cançons, i encara que m'agradaven totes n'hi va haver una que em feia plorar cada cop que l'escoltava, i m'hi endinsava i fins i tot veia la "Clara" i m'imaginava el seu final, perquè ell va captar a la seva cançó tot el dolor que pot comportar haver de morir, per seguir vivint, fins que un dia la vida se t'emporta, sola, malalta i abandonada al carrer.

CLARA

Diuen que ningú no mor fins que se l'oblida, per mi i les meves filles, Joan Baptista, no moriras mai, sempre et portarem al cor.

JOYAS À LA CARTE

2008-11-29T23:46:00.004+01:00

Avui he visitat aquesta exposició de "Joyes à la Carte", on entre tots els extraordinaris artistes, hi exposava la meva filla "MSO JOIES".

M'ha deixar una impresió de bon gust tant en la presentació de les joies, com en l'elecció que han fet a triar els artistes que hi han participat, m'han agradat tots, algun més que d'altres, es clar, però m'he enamorat d'uns anells fets per MICHAEL BERGER, de Düsseldorf, mel's hauria posat tots.

Però per sobre de tot, m'han maravellat les joies que han exposat conjuntament la meva filla "MSO JOIES" i la NOEMI JOIES, exquisides, de molt bon gust i alguna espectacular.

També he tingut una agradable sorpresa, al trobar-me amb un amic de bloc, en Joan-Japs, de Tarragona, el cas es que xerrem moltes vegades per internet però encara no ens haviem conegut personalment, m'ha agradat, no m'ho esperava.

No podria tancar el bloc sense fer una menció especial a l'autor de tota aquesta moguda en Piotr Ribaczek, un artista amb Majuscules, per comprobar-ho només heu de visitar la seva botina/showroom, "LA BASILICA" quedareu maravellats.

TOT EL QUE NO ENS HAN EXPLICAT

2008-11-29T23:13:00.005+01:00

M'han enviat un correu, amb un escrit que va fer en John Lennon, l'he trobat maravellos i l'he volgut compartir ams vosaltres:

Nos hicieron creer que el "gran amor" sólo sucede una vez, generalmente antes de los 30 años.
No nos contaron que el amor no es accionado, no llega en el momento determinado.
Nos hicieron creer que cada uno de nosotros es la mitad de la naranja, y que la vida sólo tiene sentido cuando encontramos la otra mitad.
No nos contaron que ya nacemos enteros, que nadie en nuestra vida merece cargar en las espaldas, la responsabilidad de contemplar lo que nos falta.
Las personas crecen a través de la gente.
Si estamos en buena compañía es más agradable.
Nos hicieron creer en una fórmula llamada "dos en uno": dos personas pensando igual, actuando igual, que era eso lo que funcionaba.
No nos contaron que eso tenía nombre "anulación".
Que solo siendo individuos con personalidad propia, podremos tener una relación saludable.
Nos hicieron creer que el casamiento es obligatorio y que los deseos fuera de término deben ser reprimidos.
Nos hicieron creer que los lindos y flacos son más amados.
Nos hicieron creer que solo hay una fórmula para ser feliz, la misma para todos, y los que escapan de ella están condenados a la marginalidad.
No nos contaron que estas fórmulas son equivocadas, frustran a las personas, son alienantes, y que podemos intentar otras alternativas.
Ah, tampoco nos dijeron que nadie nos iba a decir todo esto
Cada uno lo va a tener que descubrir solito.
Y ahí, cuando estés muy "enamorado de ti, vas a poder ser mas feliz y te vas a enamorar de alguien".
Vivimos en un mundo donde nos escondemos para hacer el amor... aunque la violencia, se practica a plena luz del día.

John Lennon.

DIA MUNDIAL CONTRA ELS MALTRACTAMENTS

2008-11-25T22:04:00.005+01:00

La imatge ho diu tot.

No vols ser tú, per aixó et tapes la cara i plores, ja s'han encarregat de dir-te constantment que tu no vals res, que ets una merda, que sense tu la vida seria millor.

Et pequen, t'humilien, et trepitgen i arriva un moment que tu estàs convençuda que no vals per res.

Però jo dic "PROU", perquè tú ets realment forta, perqué tu vals molt.

Arrivar a aquest punt costa molts i molts anys, però us asseguro que hi arribes.
Per aixó es essencial que almenys un cop a l'any, s'ensenyi i es recordi a tothom que és un maltractament, perquè no sempre son cops i bofetades, el més curios és que hi ha milers de persones maltractades que ni tant sols saben que ho son, perquè ja s'han acostumat a viure trepitjades i estan convençudes que només elles en tenen la culpa.

Tant de bó tots aquests anuncis i totes aquestes campanyes serveixin perquè un maltractat se n'adoni que el que li passa no és normal i ho denuncii, i perquè un maltractador obri els ulls, es vegi com és i demani ajuda.

VOLA'M A SA LLUNA

2008-11-25T13:17:00.002+01:00

En Cris Juanico, en els seus últims dos discos s'ha dedicat a versionar cançons antigues cantades per Frank Sinatra, Leonard cohen, entre d'altres molts grandissims artistes.
A mi aquestes cançons ja m'han agradat molt sempre, es un plaer per la meva oída escoltar en Frank Sinatra cantant "Fly me to the moon", amb el seu saber estar, la seva elegància i aquesta veu que té maravellosa, única.

Ara, quan he sentit en Cris Juanico amb aquesta veu terriblement sensual que sempre m'ha fet tremolar d'emoció quan la sento, no m'he pogut ressistir, l'heu de sentir.

Aquest noi ( la seva veu, vull dir)... sempre ha set la meva debilitat.

SEMPRE REBEM MÉS DEL QUE DONEM

2008-11-24T21:44:00.006+01:00

Un gran anunci per una gran causa. Un gran exemple de que no tot es fà per diners.
I el millor de tot, que sempre rebem molt més del que donem.

SI PRINCESA, COM DESITJEU

2008-11-21T20:14:00.004+01:00

La meva filla, Marta m'ha demanat un doblet amb aquesta cançó que ara posa música al nou anunci del Golf 2008, però jo he cregut que n'havia de posar tres de versions, la de l'anunci, la banda original de la pel·licula Rocky IV i la versió de la Chiara Mastroianni.

També va ser la banda sonora de la pel·licula ROCKY IV interpretada genialment per SURVIVOR, els seus autors.

També va ser versionada per Chiara Mastroianni per la pel·licula PERSEPOLIS.

Els teus desitjos son ordres per mi, princesa.

DEDICAT A LA GEMMA

2008-11-18T19:22:00.002+01:00

Aqui tens la cançó que no et pots treure del cap, preciosa tant la cançó com la noia i no diguem la veu.
Entenc molt bé que t'agradi.
Tota per tú carinyo.

2008-11-16T22:00:00.002+01:00

Després d'un bloc trist i nostàlgic, crec que hi he de posar una mica de vidilla, una mica de marxa, hem de fer pujar els ànims i jo aixó ho aconsegueixo amb la música.
A veure que us sembla la proposta. Jo triaré una cançó que idenfifiqui, segons el meu punt de vista a cada persona que conec, familia, amics, etc.que quedi clar que no és la cançó que més agrada a la persona en concret, sinó la que quan jo la sento, em fa pensar amb ell/a.
Potser no en tindré prou amb un, però si es així, continuaré.

PER LA MEVA MARE, Perquè només aquesta cançó expresa els sentiments d'una mare

PER EL MEU PARE perquè sempre que la sento el veig altre cop a ell viu i feliç

PER LA MEVA FILLA MARTA, perquè aquesta cançó te un lligam molt especial entre ella i jo

PER LA MEVA FILLA GEMMA, perquè és el meu petit tresor, un àngel que va arrivar a la meva vida de puntetes.

PER EN CARLES, perquè es una persona tant especial com aquesta gran composició, i perquè se que a ell li encanta.

PER L'ORIOL, perquè sempre que sento aquesta cançó, penso en com estima a la meva filla.

PER EN JAUME, perquè he sentit com la canta en Jaume, i se't posa la pell de gallina

PER LA TISCAR, perquè quan erem joves la escoltavem juntes i ens feia plorar d'emoció

PER LA MARISA, perquè ella també brilla com la Julia Roberts en aquest video.

PER LES MEVES COMPANYES DE L'ASSOCIACIÓ DE FIBROMIALGIA, perquè l'esperança és l'ultim que perderem, ens hem unit per lluitar i guanyar.

PER EN JOAN, perquè és molt més que un amic, sempre hi es quan el necessito i perquè l'estimo incondicionalment, com s'estima a un germà.

ENCARA ET RECORDO, ET NECESSITO, T'ESTIMO.

2008-11-13T01:13:00.001+01:00

Avui ja fa 4 anys que vaig poder agafar-te de la mà per última vegada,em sap greu, potser no et vaig dir quan t'estimava, però penso que mai es tard i t'ho dirè ara.
T'estimava quan cada dia al mati et llevaves per esmorzar amb mi.
T'estimava quan volies fer-ho tot tu, i em deies que reposes.
T'estimava quan t'acariciava els teus cabells blanc tant bonics.
T'estimava quan deixaves de menjar alguna cosa que t'agradava perquè la pogues menjar jo.
T'estimava per com tractaves a les meves filles, com si fossin teves.
T'estimava perquè ens vas fer un lloc a casa teva i a la teva vida quan et vàrem necessitar.
T'estimava quan veia com m'estimaves tu, m'adoraves, era la teva nena.
T'estimava perque em vàres ensenyar com viure la vida, sense rencunies ni odis ni venjances,
T'estimava perquè quan em vàres comprar una enciclopedia per mi, tu vàres deixar de llegir el diari per poder-ho pagar tot.
T'estimava per dedicar-me la teva vida, tota, només amb la intenció que jo fos feliç
M'agradava afeitar-te i rentar-te cada dia i acariciar-te.
M'agradava estar al teu costat dia i nit agafan-te la ma, vigilant quan dormies.
M'hauria agradat estirar-me al llit de l'hospital, al teu costat i abraçar-te, molt fort, m'hauria agradat que l'abraç no es desfes mai.
En tota la meva vida, no he trobat mai cap motiu per no estimar-te.
Has estat el pare perfecte, mai no deixo de maravillar-me de tot el que vas fer per mi.
Necessitava dirt'ho perquè se m'alliveres una mica el cor.
Si pots, abracem, abracem fort, sentiré el teu abraç, segur, i el necessito moltissim.
Pensa que sempre tindràs un núvol blanc al meu arbre, només per tu, sempre.
I quan el cor se'm parteix de dolor, miro al cel i et veig allà, tu ets l'estrella més brillant del cel, se que ets tu perquè no pots estar lluny de mi ni jo luny de tú.

LA VIDA I LES SEVES FASES

2008-11-08T19:56:00.003+01:00

La vida, segons diuen tots els cientifics, te quatre fasses: Neixer, creixer, reproduir-se i morir.

Però no es cert, no és així, la vida no es un estudi cientific, és molt més complicat, no tothom passa per totes les fasses i tampoc triga el mateix temps en passar-les.

Les úniques certes son neixer i morir, aquestes son igual por tothom, son dues fasses que no es poden planejar, neixem sense que ningú ens hagi demanat si volem venir a aquest mon, i no podem triar si neixer o no, naixem i ja està.

Morim sense poder triar no com, ni quan, ni on, és un fet irrefutable, tots hem de morir.

Però els altres cicles, ja no els passa tothom i si els passen no tenen pautes. Pot ser que una persona neixi però es mori poc després, aquesta persona només n'ha tingut dues.

Pot ser que neixi i creixi, però que no es reprodueixi en tota la seva vida, llavors només n'ha tingut tres.

La vida no es pot medir cientificament, és imprevisible, voluble, cambiant, i no sempre és com nosaltres volem que sigui.

Hi ha persones que si els preguntes que farien si tornessin a neixer, si canviarien res, diuen que no, que tot el que han passat els està bé.

Jo no soc d'aquest gurp de persones, canviaria moltissimes coses de la meva vida, i em quedaria amb lo que per mi és essencial, imprescindible, els meus pares i les meves filles, si tinc això, tots els altres moments, les altres situacions, poden canviar.

PETONS PEL MEU XINET PRECIOS

2008-11-05T21:16:00.002+01:00

Avui han operat al xinet de la Marta,pobret, encara està marejat i l'anestesia no se l'hi ha posat gaire bé. Espero que demà ja estigui en plena forma, saltant i brincant que no hi ha qui l'atrapi.
L'estimo moltissim, mireu quins ullets que te, és guapissim.
Li dedico un poema perquè la seva "mama" li llegeixi:

No son más silenciosos los espejos
ni más furtiva el alba aventurera;
eres, bajo la luna, esa pantera
que nos es dado divisar de lejos.
Por obra indescifrable de un decreto
divino, te buscamos vanamente;
más remoto que el Ganges y el poniente,
tuya es la soledad, tuyo el secreto.
Tu lomo condesciende a la morosa
caricia de mi mano. Has admitido,
desde esa eternidad que ya es olvido,
el amor de la mano recelosa.
En otro tiempo estás. Eres el dueño
de un ámbito cerrado como un sueño.

J. L. Borges

SOBRE L' OSSA

2008-11-02T19:34:00.003+01:00

Aquest pobre animal, ha portat i està portant moltes discusions, potser si que el problema és només aquesta ossa, no tots els altres, però jo no estic d'acord, en absolut a que s'hagin de fer fora els animals que estàn en el seu hàbitat perquè els caçadors no prenguin mal i puguin sortir a matar animals com a hoby, només com una diverssió, perquè es clar, la caça és un esport.

Com poden dir que és un esport al fet de sortir a matar animals al bosc i a més disfrutat fent-ho??

No ho podré entendre mai, per respostes que em donguin a aquesta pregunta, jo mai podre acceptar-ho.

I si sortim a caçar als caçadors???. Potser és el que va fer l'ossa que ara estàn buscant, defensar-se i molt lleument, la veritat, d'una amenaça, un petit atac en defensa propia.

TOTS SOU SUPERS

2008-10-21T20:56:00.002+02:00

Us vull dedicar a tots aquesta cançó, que encara que sembli que es una cançó per nens, quan l'escoltes bé, es pot aplicar a tothom, i seria un bon exercici escoltar-la i creuren's una mica el que diu aquesta lletra tant bonica.

Per mi tots els que em llegiu, i que em doneu ànims sempre que ho necessito,SOU SUPERS.

REGAL D'ANIVERSARI

2008-10-16T21:02:00.002+02:00

Ahir, com ja sabeu per la meva entrada anterior, va ser el meu aniversari, i avui com a regal d'aniversari, he rebut un burofax, per correu certificat, en el que l'empresa on jo treballo m'ha acomiadat, aixi, sense ni donar la cara, quanta inmoralitat hi ha al mon, oi?

Diuen que em despedeixen perquè no complia amb la feina que se m'havia encomanat, tindrà collons la cosa??, si fa 6 mesos que estic de baixa, quina feina no complia??.

Ah! aixó si, com que reconeixen que és un despido improcedent m'indemnitzen amb la quantitat corresponent al temps que fa que treballo allà.

Ara ho te tot el meu advocat, per mirar-ho i comptar si els diners que em donen son correctes.

Ja veieu, ara ja no estàs segur enlloc, el mercat laboral es una merda, ni amb una baixa laboral totalment justificada respecten als treballadors.

FELICITEU-ME

2008-10-15T00:50:00.002+02:00

Avui fa 54 anys que vaig neixer, i com que era el dia de Santa Teresa d'Avila, les monges que feien d'infermeres a l'hospital on vaig neixer, vàren demanar a la meva padrina a veure si em podia posar Teresa, perquè vaig ser l'única nena que va neixer aquell dia.
Inicilament m'havia de dir Montserrat, com la meva iaia, però el destí i les monges vàren fer que em digues Teresa, un nom precios pel meu gust.
Ara em diuen diversos noms, Teresa, Mª. Teresa, Maite i fins i tot em diuen Campaneta, perquè, qui sap?, potser alguna fada va fer que tot l'Univers conspires perquè jo naixés aquell dia i em guanyes el nom.
Així que, avui celebro el meu Sant, i el meu aniversari, tot junt, que carai, festa grossa.
Per fer-me un regal a mi mateixa, avui posaré la meva cançó preferida, bé, potser com que tinc dues celebracions en posaré dues, les cançons més boniques del mon, per mi.

Apa, vinga,regaleu-me un somriure, escoltant i veient aquesta maravella, resulta tant fàcil.....

Un miracle com aquest només passa un cop a la vida, aquesta cançó on s'hi barregen un munt d'estils diferents units amb un gust exquisit pel gran Fredie Mercury,i interpretada magistralment per QUEEN.

Espero moltes felicitacions eh?.

Y TU CAGANDO

2008-10-13T10:20:00.002+02:00

Hola amics, he agafat prestat d'un bloc d'un amic amb un sentit de l'humor incansable aquest escrit, que a mi m'ha fet riure fins a perdre l'alé. `
Espero que us agradi:

Y tú, ....CAGANDO!!!

Arriba Pedro a casa seua, abans de l'hora acostumada de plegar del treball.
La seua dona li diu ¿y qué hase llegando a esta hora? ¿te pasa argo?
no, li contesta; lo que pasa é que ha habío un acsidente en er trabajo y nos han enviao toos a casa
¿Qué ha pasao?
Pué que etábamo trabajando Juang y yo en un andamio en er quinto piso y a mí me dierong gana de ir de vientre,
¿ pero qué pasó?
Pué yo me bajé y fuí ar retrete, cuado terminé, ar salir engcuengtro a too er mundo parao.
Too etábang mirando hasia er lugá donde trabajábamo Juang y yo. Er andamio se había deplomao,
y er pobre Juang, en medio d'iun sharco de sangre, denucáo, hesho una piltrafa!...pobre Juang!
La gerensia ha supendío er trabajo por hoy y no ha mandáo too a casa.
La dona es plany...¡pobre familia!
El Pedro salte....¡NO,NO!
La empresa se ha portáo muy bieng! De momento a la viuda le hang dáo un sheque por dosiento mil euro,
y luego le pasaráng la pensiong mengsuá correpondiente!
la dona, alça els braços i exclama........¡ Y TÚ.... CAGANDO! ¡qué degrásia Dió mío!

YESTERDAY, COMPAREU......

2008-10-12T00:03:00.002+02:00

De fet, no es poden comparar, aquest Yesterday acustic interpretat magistralment pel meu estimat Paul, es una de les millors cançons que s'han fet mai.
Veieu i escolteu:

Ara us vull posar una versió molt diferent a qualsevol que hagueu sentit mai d'aquesta cançó, la canta Pitingo, i jo no se ben bé perquè, però m'encanten totes les versions que he sentit d'aquest cantant, barregant el flamenco, a vegades el Soul i d'altres el goospel.

Jo no puc triar, el meu cor sempre serà d'en Paul, però també disfruto escoltant noves maneres de fer una música original i diferent.

LA REALITAT

2008-10-08T11:14:00.001+02:00

Tota la veritat, passa per tres fasses:
Primer és ridiculitzada (ningú sap més be aixó que el nostre colectiu)
En segon lloc rep una violenta oposició (és tal com ems trobem ara els malalts de FM)
En tercer lloc i finalment és acceptada com a evident ( aqui encara no hi hem arrivat)

Fins quan haurem de patir nosaltres, els malalts, les victimes inocents d'uns goberns i unes politiques que no volen veure la realitat ni tant sols quan la tenen devant dels ulls, quan la palpan cada dia a les consultes de molts metges, però d'una forma terriblement cruel ens neguen el dret a viure dignament.

Jo no ho accepto, jo em rebelo, no vull que m'obliguin a passar cada dia pel calvari d'haver-me de llevar i anar a fer una feina que soc incapaç de fer per molt que a mi m'agrado o jo la vulgui, perquè al cap d'un temps de malviure, només tingui ganes d'estar-me al llit o de morir-me, si aquesta és l'unica sortida al meu sofriment.

Ara encara em veig amb forces per lluitar, i ho vull fer fins que les forces m'acompanyin, espero que abans d'arrivar a l'apatia absoluta pugi veure els fruits de la nostre lluita.

El meu homenatge al gran Paul Newman

2008-10-08T00:18:00.002+02:00

Aqui teniu una petita mostra de diverses pel·licules, on se'l veu explendid en totes les imatges.

El meu actor preferit, em perdia en aquells ulls blaus, l'he anat seguint a mida que s'anava fent vell i carai, jo el seguia trobant molt guapo.

Hi ha ben poques persones que dedicant-se al mon del cinema o de l'espectacle, segueixin sent ells mateixos,i el Paul ho va aconseguir, conduint sempre la seva vida d'una forma discreta, intima, sense donar mai cap escandol i casat sempre amb la mateixa dona, a la que encara adorava.

Un record d'algunes de les teves pel·licules, Paul, i el meu més sincer homenatge.

Per mi segueixes sent el més guapo que ha passat pel cinema de tots els tems.

Guarda'm una esrella a prop teu.

TORNA LA MÚSICA

2008-10-06T20:56:00.002+02:00

Ara fa dies que no us poso música, be, fa dies que no escric, però avui tinc la música al cap, com quasi sempre.
Com viuria jo sense música?.
Ara està sonant la nova cançó de Nena Daconte, jo la trobo preciosa, com totes les que canta aquesta noia amb veu d'Àngel.

També vull compartir amb vosaltres una cançó original de Giana Nanninni, però interpretada magnificament per SERGIO DALMA (potser soc jo que sempre mel miro amb bons ulls). Que deu tenir aquest noi que em roba el cor amb cada cançó?.
Preciosa.

TEMPS DE REGALS 2

2008-10-02T01:20:00.004+02:00

Aqui us vull ensenyar dues joies més de MSO joies.
Aquest conjunt el trobo elegantissim i també hi te molt a veure que porta perles, i jo i les perles, tenim un feeling molt especial.

TEMPS DE REGALS

2008-09-30T12:50:00.004+02:00

Ara que s'acosta temps de regals, encara que per la crisi ens proposem no gastar gaire, un regal per excelència, és una joia, una joia única, feta a mà artesanalment, pensada i dissenyada especialment per tú, o per la persona que tu vulguis obsequiar.
Si t'agrada aquest conjunt que encapçala el bloc, alucinaràs amb el ventall que podràs trobar a la web de MSO joies.
Es l'art amb tot el sentit de la paraula, i amb una joia d'aquestes segur que triomfes, sense buidar les butxaques.
També pots comprar a la seva botiga on line.
Si entres dins el mon de MSO joies, ja no en podràs sortir, quedaràs absolutament encisat amb tot el que hi veuràs.

UNA MENT MARAVELLOSA

2008-09-28T21:15:00.004+02:00

Aquest home és en John Nash,Un economista i matemàtic brillant amb una ment prodigiosa.
Jo admiro moltissim el que va aconseguir aquest home, apart del premi Nobel, que crec que era completament merescut, va aconseguir compartir tota la seva vida amb l'esquizofrènia, ignorant les visions i les veus que sempre el vàren acompanyar.
Per una cosa així, si que crec que s'ha de ser un geni absolut, perquè va aconseguir dominar la seva ment, no que la seva ment el dominés a ell.
Aquest crec que va ser el millor i el més important que va fer durant tota la seva vida, i pel que crec que es mereixia un altre Nobel.
Quan va recollir el Nobel que l'hi vàren otorgar l'any 1994, aquest va ser el seu maravellos discurs:
“Siempre he creído en los números, en las ecuaciones y la lógica que llevan a la razón pero después de una vida de búsqueda me digo, ¿qué es la lógica?, ¿quién decide la razón? He buscado a través de lo físico lo metafísico, lo delirante, y vuelta a empezar, y he hecho el descubrimiento más importante de mi carrera, el más importante de mi vida: sólo en las misteriosas ecuaciones del amor puede encontrarse alguna lógica. Estoy aquí esta noche gracias a ti, tú eres mi única razón de ser, eres todas mis razones. Gracias."